La pasta que cuinava sempre tenia el mateix color dels ulls de la convidada

plenament amb la periodística, sempre és aconsellable que alguns creguin que la teva vida quotidiana és el més semblant a determinades comèdies amb final feliç. Comèdies italianes, per descomptat. I això pensava dilluns a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar, que celebra aquests dies els seus 50 anys. Ho pensava perquè vaig recordar amb Ramon Serra, president de l’escola hotel, l’actor i cuiner italià Ugo Tognazzi, que el 1987 hi va demostrar les seves habilitats. La realitat és que va costar bastant que Tognazzi cuinés perquè, després d’assegurar que prepararia un plat de pasta i faria una roda de premsa, se’n va penedir. És a dir, que piantò baracca i burattini. per Mario Monicelli, en les quals un grup d’amics es dediquen a realitzar tota mena de bromes. Ugo Tognazzi, un d’aquells suïcides de la pel·lícula La grande bouffe, que decideixen posar fi a les seves vides menjant fins a rebentar, no va morir per menjar massa sinó per un vessament cerebral. Des d’aleshores les seves amigues no van poder gaudir més d’aquells plats de pasta que l’actor els preparava amb molt amor. La pasta que cuinava sempre tenia el mateix color que el dels ulls de la seva convidada. I sembla que llavors aquestes coses eren imbatibles. Ara tot s’ha complicat tant que val més no arriscar-se a ser acusat de masclista.