Abans del vespre
Després d’escoltar la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, defensant que la jornada de treball acabi a les 18 hores, a una li vénen els dubtes. Com obligarà les empreses a acceptar-ho? Els horaris laborals es fixen per conveni, i la reforma laboral ha debilitat la negociació col·lectiva. Recaurà la responsabilitat d’ajustar la jornada en els treballadors ara que disposen de menys força per pactar? O l’anunci de Báñez significa que el PP modificarà aquest punt de la llei?
Com es combina la conciliació familiar amb la llibertat d’horaris impulsada en diverses comunitats autònomes? Si cada vegada més comerços obren fins a les 21 hores, dies festius inclosos, és plausible generalitzar la sortida del treball a mitja tarda? Se suprimiran els torns? I en l’àmbit acadèmic, es prohibiran les extraescolars que duren fins entrada la nit? Perquè hi ha nens que arrosseguen una jornada de fins a deu hores diàries.
Els empleats del sector serveis –comerç, restauració, activitats lúdiques– també se n’aniran a casa a les sis de la tarda? O la conciliació de què parla el Govern central està pensada bàsicament per als “treballadors d’oficina”? Perquè aquest suposa només un petit grup de la massa laboral.
Segur que aquestes qüestions s’aclariran a mesura que el Ministeri d’Ocupació i Afers Socials desplegui la seva estratègia per a la racionalització dels horaris. Una mesura de complicada aplicació però encara més necessària que pot generar altes expectatives en la societat. Esperem doncs que l’anunci no sigui només un brindis al sol i poder sortir al carrer abans que vespregi.