Xavier Torra PRESIDENT D’EURECAT
Eurecat, després de la integració de Leitat, culmina la consolidació iniciada el 2015 dels centres tecnològics catalans
La integració de Leitat, aquesta setmana, culmina el procés d’integració dels centres tecnològics de Catalunya que es va iniciar el 2015. Eurecat es consolida com el gran laboratori d’innovació de les pimes catalanes.
El Fraunhofer és l’organització d’investigació aplicada més important d’Europa: està integrada per 67 instituts especialitzats i, amb 24.000 empleats –la majoria, enginyers i científics–, gestiona un pressupost anual de 2.100 milions d’euros, 1.800 dels quals es generen a través de contractes d’innovació. El Fraunhofer és un dels puntals que expliquen l’èxit industrial alemany, i és el model en què s’inspira Eurecat. Nascut el 2015 de la fusió inicial de quatre centres tecnològics, Eurecat ha donat aquesta setmana, amb la unió amb Leitat, el pas definitiu cap a la consolidació d’un únic gran centre d’innovació tecnològica de Catalunya.
Fins ara Eurecat era la suma d’Ascamm, de Cerdanyola; BDigital i Barcelona Media; Cetemmsa, de Mataró; CTM, de Manresa; el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut, de Reus; Maqcentre de Lleida, i el Centre Tecnològic del Compòsit d’Amposta. A més, Eurecat també negocia ara integrar el CTQuimica de Tarragona. Amb Leitat, el procés de festeig s’ha allargat una mica més; encara que finalment aquesta setmana Xavier Torra, president d’Eurecat, i el de Leitat, Eusebi Cima, han firmat un acord de “vinculació permanent” (de moment independència jurídica, integració funcional). Leitat va ser en el seu moment el centre tecnològic més gran de Catalunya, i va aplicar una estratègia de diversificació.
“S’ha vist que Catalunya no té prou volum per tenir diversos centres tecnològics. És com tenir un sincrotró o un centre de supercomputació: la competència no és a dins, és a l’exterior”, valora Torra. Tot i això, Eurecat manté una estructura de seus a totes les ciutats on ja hi era. “És bo per ser a prop de les pimes, i cal aprofitar les inversions que ja estaven fetes. Però sense duplicar serveis ni laboratoris”, justifica Torra.
El següent pas ara és “definir la reassignació d’unitats tecnològiques, perquè cada centre sigui referència en una especialitat,” diu Torra. “Volem ser els especialistes en l’última milla tecnològica: la universitat crea ciència i nosaltres necessitem la capacitat de convertir-la en tecnologia aplicable ràpidament a les empreses”, explica Xavier Torra. Eurecat depèn d’una fundació formada per 20 empreses i dos representants de la Generalitat.
La suma d’Eurecat i Leitat donarà un volum proper als 60 milions d’euros (procedents de contractes amb empreses, programes europeus i Generalitat). Comparat amb el centre basc Tecnalia (que factura més de 130 milions), “per volum de PIB, Eurecat hauria de ser tres o quatre vegades més gran del que és. Hi ha molt camí per recórrer”, diu Torra.
Eurecat s’emmiralla en el Fraunhofer, però és encara a anys llum de distància. “És l’agent clau que explica el model tecnològic i exportador alemany, perquè actua com el gran laboratori d’R+D al servei de les pimes”, explica l’economista Xavier Ferràs. Les pimes configuren el gruix del teixit empresarial a Alemanya. I a Catalunya.
“Aquí ens hem enlluernat amb el model americà”, reflexiona Ferràs. “Silicon Valley es el resultat d’un model basat en centres d’excel·lència acadèmica, mercats financers molt eficients i contractes de l’administració amb sectors avançats (defensa, espacial). Això crea uns quants emprenedors molt rics, però és molt poc distributiu i no crea ocupació com la gran indústria”.
En canvi, el sistema alemany d’innovació és transversal a les pimes. “És una R+D orientada a la indústria, que s’assembla també al que fan la Xina, Corea del Sud o el Japó. Fins i tot Obama va intentar reproduir el model per reindustrialitzar el país, però no hi ha estat a temps”, afirma Ferràs.
“Per volum de PIB, Eurecat hauria de ser tres o quatre vegades més gran del que ara és”, diu Torra