Els terminis del referèndum separen Govern i comuns
L’Executiu català manté la consulta unilateral, però els de Colau la rebutgen L’ANC fa un mapa de municipis on pot guanyar independentistes
La reunió de divendres de constitució del Pacte Nacional pel Referèndum es va saldar amb una potent imatge d’unitat dels independentistes i els comuns a favor de la celebració d’una consulta sobre la independència de Catalunya pactada amb l’Estat. Però a mesura que passen els dies es va evidenciant que aquell consens tenia molts matisos i que, en el fons, cadascuna de les parts es manté de manera més o menys inflexible en les seves posicions: els independentistes disposats a tirar endavant sigui com sigui el referèndum el setembre del 2017, i els comuns contraris a comprometre’s amb una consulta que tingui la més mínima aparença d’unilateralitat.
“Pel Govern no hi ha cap contradicció entre buscar l’acord sobre el referèndum i mantenir-se ferm en la determinació de celebrar-lo, com a màxim, la segona quinzena de setembre del 2017”, va subratllar ahir la consellera de Presidència, Neus Munté, per deixar molt clara la posició del gabinet de Carles Puigdemont. El president de la Generalitat, de fet, havia eludit en la reunió de divendres tota referència a la unilateralitat, cosa que va donar peu a interpretacions d’una certa rebaixa de plantejaments que dissabte ja es va veure obligat a matisar el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, reafirmant la vigència del full de ruta pactat entre Junts pel Sí i la CUP, i que ara el Govern ha volgut aclarir amb tota rotunditat després de l’habitual sessió dels dimarts. “El Govern no s’aparta de la consigna de referèndum o referèndum, de democràcia o detant
Ara estem en el moment d’aquesta amplíssima majoria, transversal, no governamental, i confiem que tothom treballarà al màxim per aconseguir-lo (el referèndum), també l’espai dels comuns”
mocràcia” llançada per Carles Puigdemont ni del compromís marcat pel Parlament de celebrar el referèndum “com a molt tard la segona quinzena de setembre”, va reafirmar Neus Munté.
La portaveu del Govern va recordar, com havia expressat el president de la Generalitat mateix en una conferència a Madrid el mes d’octubre passat, que la voluntat ha estat sempre negociar els termes del referèndum amb l’Estat i que aquesta intenció no ha variat actualment, però, en tot cas, “sense renunciar a la voluntat inequívoca de fer el referèndum el setembre del 2017”. La consellera de Presidència, malgrat tot, va refusar fixar un límit a la possibilitat d’arribar a un acord amb l’Estat, al contrari del que ha fet la CUP –“Dos o tres mesos”, segons Anna Gabriel–, en un evident gest per no incomodar els comuns –que no posen data a la celebració del referèndum–, i tampoc no va voler entrar a valorar què passaria si les confluències d’esquerres es despengen del consens sobiranista quan es constati que el pacte és impossible. “Ara estem en el moment d’aquesta amplíssima majoria, transversal, no governamental, i confiem que tothom treballarà al màxim per aconseguir-ho, també l’espai dels comuns”, es va limitar a dir.
Els comuns, per la seva banda, no volen efectivament entrar en el debat del referèndum unilateral, que, al cap i a la fi, consideren que forma part exclusivament del pacte d’estabilitat entre Junts pel Sí i la CUP i del full de ruta del Govern, però de ningú més. En l’entorn de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, recorden que a la cimera de divendres al Parlament només es va parlar d’un referèndum pactat, i per
Si el Govern convoca un referèndum sobre la independència de Catalunya sense les condicions necessàries –reconeixement internacional i efectes polítics i jurídics–, nosaltres no hi participarem”
la líder de BComú centrarà els seus esforços a fer possible la celebració d’aquesta consulta acordada, per a la qual no veu prudent posar dates. “El referèndum s’ha de celebrar quan hi hagi les condicions adequades, sense prefixar terminis”, diu, coincidint amb l’alcaldessa, el coordinador d’EUiA, Joan Josep Nuet.
Fonts pròximes a Ada Colau insisteixen, a més, que desconeixen els plans del Govern per convocar un referèndum unilateral i que, en tot cas, correspon a l’Executiu català explicar en què consistiria una consulta sense acords estatals ni internacionals. I avisen, això sí, que repetir un altre 9-N “seria legítim, però no seria un referèndum”, en la línia del que ja va expressar l’alcaldessa de Barcelona en la reunió de divendres al Parlament.
Joan Josep Nuet es mostra contundent sobre aquest punt en concret i assegura que si el Govern convoca una votació sobre la independència “sense les condicions necessàries” que reclamen els comuns –reconeixement internacional i efectes polítics i jurídics–, “no hi participarem”. El referèndum unilateral, per tant, no entra en els plans de les confluències d’esquerres.