Rússia, l’Iran i Turquia s’alien per apuntalar Al-Assad a Síria
Putin i Erdogan lideren un pacte per reduir la presència dels EUA a la zona
La pau a Síria, un país sumit en la guerra des de fa més de cinc anys, ja no està a les mans de Washington ni de les Nacions Unides. Ara, després de totes les cimeres fallides entre el règim i l’oposició celebrades a Ginebra, ha arribat el moment de Rússia, l’Iran i Turquia de proposar una resolució al conflicte i apuntalar, per tant, el dictador Baixar al-Assad al Govern de Damasc.
Sorgeix, per tant, una nova coalició internacional en la qual Turquia, membre de l’OTAN, sembla canviar de bàndol i defensar les postures de l’Iran i Rússia.
“Hi ha contactes entre el règim d’Al-Assad i representants de l’oposició per acudir a una reunió a Astanà (la capital del Kazakhstan)”, va dir ahir el ministre d’Afers Exteriors de Rússia, Sergéi Lavrov, que no va concretar quan se celebrarà l’esmentada conferència de pau, encara que s’espera que tingui lloc a mitjans de gener. “Promourem la nostra cooperació amb Ankara, Teheran i altres països de la regió sobre l’assumpte sirià”, va afegir Lavrov.
A aquesta reunió no ha estat convidat l’Alt Comitè per a les Negociacions, l’òrgan que representa els grups de l’oposició sota la bandera de l’Exèrcit Lliure Sirià . “No tenim cap connexió amb aquest tema”, va declarar un portaveu, perplex per no haver estat informats que les negociacions continuaran a Astanà sense la seva participació.
Moscou i Ankara negocien un alto el foc a Síria, segons assegura l’agència de notícies estatal russa RIA Nóvosti. Tot i això, els rebels de l’Exèrcit Lliure Sirià no han estat informats de manera oficial i, en tot cas, no el pensen respectar. La intenció de Rússia i Turquia és aprofitar la treva per separar l’oposició moderada dels grups terroristes, segons indica el despatx de RIA Nóvosti.
En tot just un any i mig Rússia, Turquia i l’Iran han capgirat la guerra a Síria i han arraconat els Estats Units.
Quan Moscou va decidir intervenir per salvar la seva única base militar a la Mediterrània, a Latakia, Al-Assad estava a punt de perdre la guerra. Teheran, per la seva part, anava a quedar-se sense un dels seus màxims aliats en la pugna que lliura amb l’Aràbia Saudita. Ankara, a més, era renyada constantment per Washington per la seva passivitat davant el flux de gihadistes a les seves fronteres. L’Administració Obama, així mateix, ajudava econòmicament i militarment els kurds, que estan en guerra amb Turquia.
Aquest malestar turc va cristal·litzar ahir en unes dures declaracions del president Recep Tayyip Erdogan, que va assegurar que la coalició liderada pels Estats Units no està complint les seves promeses de lluitar contra l’Estat Islàmic (EI). “Tenim proves que Washington ha donat suport a grups terroristes a Síria, inclòs l’EI i les milícies kurdes”, va declarar.
Rússia, ara, ha mantingut la seva base militar a Latakia i s’ha erigit com a potència militar a l’Orient Mitjà, sobretot després de la batalla d’Alep, bombardejada extensivament per la seva aviació. L’Iran, que surt de l’ostracisme internacional gràcies a l’acord de no-proliferació nuclear amb els EUA i la UE, manté el seu aliat xiïta a Damasc i avança en la derrota de l’oposició sunnita siriana, que rep el suport dels saudites. Erdogan, per la seva banda, mentre s’allunya de Washington, acumula poder, purga l’oposició i posa fi a les aspiracions polítiques dels kurds a Turquia.
Va ser el juliol passat quan els interessos d’aquests tres països es van trobar. Turquia va superar un intent de cop d’Estat. Erdogan va culpar el líder religiós Fethullah Gülen, refugiat als EUA, que el protegeix de l’extradició que han sol·licitat les autoritats turques. Barack Obama va trigar a condemnar la temptativa colpista i ha criticat les purgues massives, amb més de 40.000 detinguts i desenes de milers de funcionaris expulsats de l’Administració turca.
El primer viatge d’Erdogan després del cop va ser a Moscou.
Lavrov anuncia una conferència de pau a Astanà sense l’oposició rebel a Al-Assad Rússia i Turquia busquen una treva per identificar “els terroristes”
Va demanar perdó per haver fet caure un caça rus sobre la frontera siriana. Putin va acceptar la disculpa i així va néixer una nova aliança.
Tan forts són aquests nous llaços que ni l’assassinat de l’ambaixador rus a Turquia, la setmana passada a mans d’un gihadista, ha enterbolit la relació.
“El crim és, sense cap dubte, una provocació destinada a avortar la normalització de les relacions entre Rússia i Turquia, i torpedinar de passada el procés de pau a Síria”, va dir Putin el mateix dia de l’atemptat (19 de desembre), vigília d’una trobada a Moscou entre els ministres d’Afers Exteriors de l’Iran, Turquia i Rússia. En aquesta reunió es va acordar impulsar les negociacions de pau a Astanà.
Lavrov considera que els tres països han rubricat la seva decisió de “lluitar junts contra els terroristes” i “contribuir al desenvolupament del pròxim acord entre el Govern de Síria i l’oposició”. “Estic segur –va afegir– que les nostres accions conjuntes ajudaran Síria a superar l’estancament”.
El seu homòleg turc va assegurar que els beneficis d’un alto el foc a Síria “no s’aplicaran als grups terroristes”, la qual cosa, a més de deixar fora l’EI també perjudicarà molts grups rebels.
Queda el dubte del paper que interpretarà Donald Trump, que el 20 de gener assumeix la presidència dels EUA. El més previsible és que accepti el lideratge militar i diplomàtic de Rússia a Síria. Així es dedueix, almenys, dels elogis que ha dedicat a Putin.
El suport dels EUA a Rússia, tot i això, pot veure’s compromès per l’oposició dels republicans i de Trump a l’acord nuclear amb l’Iran. Israel pressionarà la nova Casa Blanca perquè modifiqui l’acord i el nou president sembla inclinat a fer-ho. Trump haurà llavors de triar perquè està clar que Putin l’aconsellarà deixar el tractat nuclear com està.
Malgrat tots els intents de posar fi a la guerra en siriana, les morts no paren d’augmentar. L’enviat especial de les Nacions Unides a Síria, Staffan de Mistura, calcula que són prop de 400.000. Altres fonts, tot i això, asseguren que ja hi ha més de mig milió de morts. Les víctimes continuaran augmentant perquè ningú no espera que els rebels, ara atrinxerats a Idlib, es rendeixin o acceptin l’alto el foc que els ofereixin Rússia, l’Iran i Turquia.
Turquia, membre de l’OTAN, s’allunya dels Estats Units, molt crítics amb Erdogan Rússia ressorgeix com la gran potència diplomàtica i militar a l’Orient Mitjà