#PabloAsíNo

NADAL és temps de treva. Fins i tot entre els qui no combreguen amb les tradicions religioses prevalen els bons desitjos o, almenys, l’anhel de tenir la festa en pau per uns dies. Però en aquestes dates tan assenyalades hem descobert que els baixos instints polítics també es poden desencadenar sense fre. Que els dirigents de Podem, portats per impulsos caïnites, acabin escorxant-se a tuits en plena Nit de Nadal no és gaire instructiu, per més laïcistes que es declarin els podemites. Algunes qüestions semblaven superades i fins i tot Manuela Carmena havia promès que els Reis d’Orient d’aquest 2017 tindran el glamur de sempre en comptes d’anar com fantotxes disfressats a les rebaixes com l’any passat.

Podem es va presentar com una força regeneradora, abocada al diàleg, que no vol dir res més que saber escoltar abans de prendre la paraula, però s’està destapant com un partit de vells líders autoritaris, capaços de qualsevol cosa per mantenir o conquerir el poder. El que sí que compleixen al peu de la lletra del credo de la nova política és la transparència i procuren esbombar amb profusió les seves diferències a les xarxes socials. S’ha de reconèixer la traça que tenen en el domini del

hashtag contra el rival. El dedicat a Errejón és un exemple impagable de com convertir-se en trending topic en un tres i no res: #IñigoAsíNo. Clar, concís i viral. Asseguren que així és com s’afronten les discussions en els partits moderns, encara que més que a debat d’idees sona a odis enquistats. El nostre desig nadalenc és que tant de bo que el que es diuen en públic sigui el més gruixut que es diguin en privat, que es limitin als petons apassionats i que aconsegueixin dirimir alguns dels seus tràfecs d’aquí al febrer, quan s’haurà de celebrar el seu congrés/assemblea. I, com que els inicis d’any són propicis als bons propòsits, Pablo Iglesias podria posar-hi de part seva i reduir la seva dosi de reposició dels capítols de Joc de trons, que donen moltes idees...