L’Estat protector
Antón Costas veu l’origen dels actuals moviments populistes en la inacció de la socialdemocràcia davant els problemes causats per la globalització, una passivitat explicada per l’excés d’optimisme: “La globalització, és a dir, la llibertat de circulació de capitals i de comerç, ha tingut un impacte negatiu important en la vida de molts ciutadans. A través de dues vies. D’una banda, a causa de la deslocalització d’activitats industrials i la consegüent pèrdua d’ocupació. De l’altra, per la caiguda continuada dels salaris reals”.
Per què una bona part dels votants de les societats desenvolupades estan donant suport a líders populistes o autoritaris? I, què n’esperen?
La distinció entre populisme i autoritarisme és cada cop més necessària. El populisme va aparèixer a partir de la crisi financera del 2008, especialment al sud d’Europa. Però a poc a poc estan emergint líders autoritaris, com en el cas de Polònia, Hongria, el Regne Unit, França, Alemanya o els Estats Units.
L’atenció pública està focalitzada en la conducta i propostes d’aquells nous líders. Però aquí m’interessa la qüestió del perquè del suport que reben.
La meva hipòtesi és que els seus votants estan demanant protecció de l’Estat nacional davant la incertesa econòmica i per revertir els efectes negatius que sobre les seves condicions de vida ha tingut la globalització econòmica de les últimes dècades. Els nous líders populistes i autoritaris estan disposats a utilitzar l’Estat per donar aquella protecció.
La globalització, és a dir, la llibertat de circulació de capitals i de comerç, ha tingut un impacte negatiu important en la vida de molts ciutadans. A través de dues vies. D’una banda, a causa de la deslocalització d’activitats industrials i la consegüent pèrdua d’ocupació. D’una altra, per la caiguda continuada dels salaris reals. Aquest doble fenomen ha afectat més els ciutadans que viuen a les zones i ciutats dels països desenvolupats que tenien una especialització manufacturera. I és des d’aquestes zones des d’on sorgeix amb més intensitat la demanda de protecció de l’Estat.
Però abans de veure la raó d’aquesta nova demanda permeteu que em refereixi a una qüestió intrigant. Per què els governs socialdemòcrates (liberals als Estats Units) no van atendre aquelles demandes? Hi ha dues causes. La primera va ser l’excés d’optimisme en els beneficis de la globalització. La creença que, tard o d’hora, acabaria beneficiant tothom. La fe en els beneficis de la globalització va alimentar entre els socialdemòcrates un optimisme dogmàtic que els va encegar davant les seves conseqüències reals. Quan va ser evident que no era així, van utilitzar la fal·làcia del fatalisme de les forces de mercat i les polítiques de competitivitat basades en la caiguda dels salaris. Van caure així en la corrupció del poder.
La segona causa va ser la confusió entre economia de risc i economia d’incertesa. Aquesta és una diferència important. La distinció la va introduir el gran economista britànic John Maynard Keynes. Les situacions de risc es relacionen amb esdeveniments coneguts sobre els quals existeixen dades històriques que permeten calcular-ne la probabilitat i davant dels quals ens podem protegir comprant una assegurança privada. Així és amb les assegurances de risc contra incendis, robatori, accident o de tipus de canvi. Aquets riscos no frenen el funcionament normal de l’economia.
Al contrari, les situacions d’incertesa bloquegen l’economia. El motiu és que la incertesa no permet identificar els perills que tenim davant. És com conduir per una carretera i trobar-se de sobte una intensa boira. La prudència aconsella aturar-se a un costat i esperar que aclareixi. El mateix s’esdevé amb l’activitat econòmica: la incertesa bloqueja les decisions de consum i inversió i porta a la recessió i l’atur.
Al contrari que amb les situacions de risc, contra la incertesa no és possible protegir-se amb assegurances privades. Calen assegurances col·lectives i la intervenció de l’Estat. Aquesta va ser la raó que després de la Gran Depressió i la Segona Guerra Mundial aparegués, d’una banda, la política keynesiana de foment de la inversió i de la demanda per treure l’economia de la recessió i de l’atur. I, de l’altra, les assegurances socials de l’Estat de benestar (atur, sanitat, pensions). És a dir, l’aparició de l’Estat nacional en la seva funció de foment de l’economia i de protecció dels ciutadans enfront de la incertesa.
Després de dues dècades que l’optimisme va fer pensar que havia desaparegut, l’economia de la incertesa ha tornat amb la crisi financera del 2008. Amb ella s’ha perdut la confiança en la globalització i en les institucions supranacionals, com la Unió Europea. Per això els ciutadans més afectats demanen el retorn de l’Estat nació protector i benèfic.
El repte és com reconciliar el manteniment d’una globalització i una integració europea raonable amb el retorn de l’Estat nació. És un repte que convé no deixar en mans dels nous líders populistes i autoritaris.
Els ciutadans més afectats per la crisi demanen el retorn de l’Estat nació protector i benèfic