Laia Sanz
Laia Sanz, pilot de KTM
PILOT DE MOTOS
Laia Sanz (31) afronta el setè Dakar amb experiència, realisme i atenta al consell de la seva mare: “No corris gaire”. La pilot de Corbera, tretze cops campiona del món, s’ha guanyat el respecte general en una prova d’extrema duresa.
Si a Stéphane Peterhansel se’l coneix com a Monsieur Dakar, Laia Sanz Pla-Giribert (11/XII/1985), la gran dama del motociclisme, 18 vegades campiona del món sobre dues rodes (13 en trial i 5 en enduro), s’ha guanyat amb escreix l’apelatiu de Mademoiselle Dakar: 6 participacions en el ral·li més dur del món, les sis acabades, vencedora femenina en totes, i un 9è lloc absolut el 2015. Enguany, en el seu 7è Dakar, Sanz vol continuar fent història tractant-se braç a braç amb els favorits. Abans d’anar-hi, Sanz es confessava
amb La Vanguardia.
Què té el Dakar que sempre hi torna?
No ho sé, però alguna cosa té. Quan hi ets, tens ganes de ser a casa; i quan ets aquí, vols corre’l.
El primer record del Dakar?
Tinc la imatge del pessebre que muntaven a TVE2, al final del dia, quan reunien tots els pilots espanyols, i les imatges del desert, les lluites entre Mas, Arcarons, Peterhansel i companyia, amb 7 o 8 anys.
El seu ídol?
En Marc Coma.
De qui ha après més?
De l’Eusebio Esparza, un gran amic, antic preparador físic; una persona que m’ha ajudat molt i m’ha donat molt bons consells.
És al Dakar gràcies a...
Als bons resultats en el trial.
El millor moment viscut?
El 9è lloc del 2015.
Un dia per oblidar?
Quan hi ha hagut accidents greus d’altres pilots. L’any passat vaig tenir una caiguda molt forta, però vaig poder acabar perquè no va ser greu. Però les caigudes mortals em deixen molt tocada.
El més surrealista?
A Bolívia, intentant fer pipí en un racó, van venir uns aficionats a ferse fotos amb mi.
El pitjor malson?
Fer-te mal. Tens un problema mecànic i et cagues en tot, et sap molt greu, però es pot arreglar. Fer-se mal és l’únic que em preocupa.
Què li fa por?
Fer-me mal de veritat.
El més dur?
Dormir poc, no descansar bé.
Un petit plaer en els 14 dies?
L’hora del físio. I també el dia de descans, que en Josep Maria (Lloreda, propietari de KH-7) sempre ens porta a dinar fora del bivac. Sembla que haguem estat un mes en una illa deserta. Només volem menjar carn, amanides, coses bones... I la Nutella.
El millor amic en el Dakar?
Tinc la sort de tenir-ne de bons, però segurament qui viu més al meu costat la cursa és la Virginia Gómez (la seva assistenta personal), que és amb mi a l’autocaravana, m’ajuda, veu més els meus estats d’ànim i em
coneixJo El mateixa.pitjor més. rival?
Alguna mania o superstició?
Portarla meva la àvia medalla Miracle,de sant que Antoniva morir de fa tres de anys viatge amb 100 sempre anys. Quanens deia: sortíem “Que l’he sant portada Antonii, perus guardi”.sort, gràcies Sempre a Déu, m’ha anat sempre molt bé.
Un amulet?
La meu medallapare ambi tambéla inscripcióla polsera “Qui del té la voluntat té la força”.
El millor consell per al ral·li?
“Node l’Arcaronscorris gaire”,el primerde la meva any. mareÉs un i bon consell per al Dakar.
Un elogi d’un rival?
Recordova haver pilotsl’any quetop que vaig vanfer 9a dir que coses hi bonesbé de mi...de mi. Que Marc Coma parlés
Què significa ser la millor pilot del motociclisme?
No m’ho plantejo. Em fa una mica de cosa. De moment faig fent...
Una font d’inspiració?
Durant el Dakar em motivo amb aquella brometa que ens fan sovint: “Va, que són 15 dies que patiu en tot l’any”. No és veritat! Treballem molt per arribar bé a aquests 15 dies, i en aquestes dues setmanes tens molta pressió perquè t’hi jugues la feina de tot l’any. També intento imaginar-me què faré quan acabi, com veure’m en una platja...
Un motiu de preocupació?
A banda de les caigudes, que no s’espatlli res de la moto, perquè no toco gaire de mecànica...
El favorit del 2017?
Uns quants. Toby Price (guanyador del 2016), Pablo Quintanilla (3r), Matthias Walkner, Stefan Svitko, Paulo Gonçalves... I ja veurem Joan Barreda com va aquest any... En veig 5 o 6 per guanyar.
El seu objectiu real?
Acabar entre els 15 primers.
I el somiat?
Acabar entre els 10 primers.
Només el top 10? I un podi? O guanyar?
No... Jo sóc realista.
Què hi posaria, en aquest Dakar sud-americà, i què en trauria?
Hi posaria molta navegació, i en trauria els enllaços de 600 km, però sé que són necessaris perquè hi hagi un bon recorregut.
Més dones no?
Sí, potser sí. Però em sento un més en la cursa, i tampoc penso si els rivals són homes o dones.
S’hi sent un més, però percep masclisme?
Sí. En moltes coses. Quan em va bé sempre hi ha qui diu: “Esclar, és que ella és pilot oficial (de KTM)”. De vegades ho diuen pilots oficials, també. Molts prefereixen que els guanyi qualsevol altre, però que no sigui una dona. O gent que no ha estat al Dakar i diu: “Això del Dakar no pot ser gaire dur si ella ho fa tan bé”.
Això li fa mal?
No. Però m’agradaria que vinguessin a provar-ho.
Alguna discriminació?
Sí, n’he patit. Ara, per sort, sóc en un bon lloc, on tinc les mateixes opcions que la resta i un tracte igual. Però encara hi ha diferències: el premi del guanyador de motos és de 25.000 euros per als homes, i 5.000 a les dones. Al trial ja em passava: tant de bo hagués tingut el sou del noi que guanyava el Mundial!
Un repte fora del Dakar?
Sóc molt feliç fent el que faig, no em plantejo gaire què faré després. Ser mare? Encara no he sentit la crida... i encara haig de trobar el pare!
“Si em va bé, hi ha qui ho atribueix al fet que sóc pilot oficial; molts no aguanten que els guanyi una dona” “En el Dakar em motivo amb aquella brometa que ens fan: ‘Va, que són 15 dies que patiu en tot l’any’”