Falses promeses
Jesé, Deulofeu, Halilovic i Odegaard estaven cridats a ser les grans estrelles del futur del Barça i el Madrid, però avui dia la seva situació, escalfant la banqueta d’altres equips o jugant discretament a Segona Divisió, dista molt del que prometien quan van aterrar en l’elit del futbol espanyol.
He somiat que puc guanyar la Pilota d’Or d’aquí quatre anys”. La frase està a punt de fer dos anyets i el seu amo és igual de lluny de convertirse en el millor jugador del món que quan la va pronunciar. O potser una mica més.
De fet, encara no ha debutat amb la selecció absoluta del seu país. És més, ni tan sols és titular al seu equip.
El bocamoll davanter que s’imaginava fent miques el duopoli de Messi i Cristiano Ronaldo és Jesé Rodríguez. Amb 23 anys el canari s’ha estancat al PSG, on les coses no li estan sortint com podia pensar quan els parisencs van pagar 25 milions al Madrid pel seu fitxatge. No l’ha ajudat que l’entrenador sigui compatriota seu.
El PSG d’Emery no acaba d’arrencar i hi comença a haver dubtes sobre el projecte, però el que és segur és que el rendiment de Jesé, de moment, no està a l’altura del que va fer Zlatan Ibrahimovic al Parc dels Prínceps. De fet, el rival del Barcelona als vuitens de la Champions busca un altre davanter al mercat d’hivern per remuntar i a Jesé se’l relaciona amb el Las Palmas.
Cansat d’estar a l’ombra de Cristiano, Bale i Benzema i amenaçat per l’arribada de Morata, Jesé va fer les maletes. “No he vingut per ser suplent”, va dir enfadat després de veure que també Cavani, Moura o Ben Arfa li prenien el lloc. Ha jugat 14 estonetes i ha fet dos gols. I el dia que va ser titular va demanar explicacions a un ajudant d’Emery quan el van substituir amb 0-0 .
No era la primera vegada que el canari deia insolències a la banqueta a un tècnic. En la seva etapa blanca, el jugador del planter amb ínfules es va queixar perquè Ancelotti el va tenir escalfant-se 40 minuts al Martínez Valero d’Elx i només el va treure a la recta final.
Bon amic de Jesé, ja que van guanyar plegats l’Europeu sub-19 el 2012, les coses no li van millor a Gerard Deulofeu (Riudarenes, 13/III/1994) a l’Everton. Extrem pur de gran driblatge, el futur li somreia quan l’octubre del 2011 Guardiola li donava l’alternativa contra el Mallorca. Vilanova també el va anar cridant, fins al punt que l’afició ja s’imaginava, tard o d’hora, una davantera amb Deulo, Messi i Neymar. Sobretot perquè la cessió a l’Everton va ser il·lusionant i es va guanyar que el repesquessin. Tot i això, Luis Enrique li va parar els peus:
–Deulofeu ha de treballar més en defensa –va dir tancant-li la porta l’entrenador després d’un amistós de pretemporada.
I el va enviar a una nova cessió a Sevilla. No ha tornat.
Altre cop a l’Everton, el temps sembla que s’ha aturat per a ell. Continua sent una promesa, un revulsiu, un agitador. Perquè, com tots els tècnics que ha tingut, Koeman tem tant la seva apatia defensiva com lloa la seva capacitat de desbordament. Més que apostar per ell, es recorre a ell per necessitat, a contrarellotge. Només així s’entén que sigui el màxim golejador històric de la sub-21 i no s’hagi estrenat encara amb els toffees aquest curs.
Alen Halilovic ja no pertany al Barcelona, tampoc. A l’estiu l’Hamburg va abonar 5 milions per contractar el croat, el doble del que va pagar el club blaugrana dos anys abans. Però la participació del mitjapunta és escassa. Amb prou feines suma 165 minuts i una titularitat. No ajuda la posició que ocupa l’equip, setzè, un punt per damunt del descens, ni el canvi d’entrenador.
Res a veure amb l’estabilitat de què va gaudir a l’Sporting de Gijón amb Abelardo, on afectuosament es va guanyar el sobrenom de Guajilovic i va fer 5 gols. Als 20 anys i amb 9 partits com a internacional amb Croàcia, el batejat com a hereu de Modric encara té molt camí per recórrer.
De Martin Ødegaard, que s’acaba de fer major d’edat, s’ha parlat més de la seva encomiable negativa a tributar en un paradís fiscal que del seu futbol. El noruec ni tan sols havia nascut quan el Madrid va guanyar la Lliga de Campions el 20 de maig del 1998 a Amsterdam. La seva mare estava embarassada de dos mesos. Per això, quan en l’última jornada de la Lliga 2014-2015 va debutar amb la samarreta blanca es va convertir en el primer futbolista post-séptima que arribava al primer equip.
Aquell dia, amb el Bernabeu rendit, va substituir Cristiano Ronaldo en el que es va vendre com un gest del destí, com el futur que arribarà. Sí, però quan? Perquè el noi ja suma 62 partits a Segona B, on es queixa que no pot brillar pel mal estat dels camps. Però quan juga a la catifa del Bernabeu el fill de Zidane se li avança i marca abans que ell. Als nois meravella el temps els comença a pressionar. Més que or, aquest any la seva pilota porta carbó.
“No he vingut a ser suplent”, va dir Jesé; el PSG en va pagar 25 milions i sona per al Las Palmas