El Parlament va dir no al referèndum
La Fiscalia demana en la causa a Forcadell les actes de la Mesa en què es va rebutjar una consulta popular sobre la independència
La Fiscalia de Catalunya vol que el Parlament remeti a la jutgessa del TSJC que investiga Carme Forcadell actes de situacions precedents en què la Mesa de la Cambra impedís debats o iniciatives sobre referèndums d’independència.
Amb aquesta sèrie de recordatoris el ministeri públic vol desmuntar l’estratègia de defensa de Forcadell, que va declarar al TSJC que “no tenia potestat per paralitzar un debat” com el de les conclusions de la comissió del Procés Constituent, fet pel qual se la investiga per desobediència i prevaricació.
La Fiscalia demana que es remetin situacions de legislatures anteriors, amb una composició diferent del Parlament, en què la Mesa rebutgés admetre iniciatives sobre la independència. Concretament, reclama actes dels anys 2009 i 2010 per les quals s’oposava a tramitar una iniciativa legislativa popular (ILP) que sol·licitava la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. En aquestes ocasions, segons les actes a què ha tingut accés La Vanguardia ,esva desestimar per falta de marc legal que ho permetés. Així mateix, el Consell de Garanties Estatutàries va emetre un dictamen segons el qual la pregunta estava fora de les competències autonòmiques.
L’any 2009 la Mesa del Parlament de Catalunya va abordar dues vegades una iniciativa legislativa popular en què se sol·licitava la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. Els promotors demanaven a la Cambra que adoptés les mesures oportunes per dur a terme aquesta consulta.
En aquell moment el president del Parlament era Ernest Benach (ERC), i componien la Mesa Higini Clotas (PSC), Lluís M. Corominas (CiU), Lídia Santos (PSC), Antoni Castellà (CiU), Jordi Miralles (EUiA) i Rafael Luna (PP). La primera reunió d’aquest òrgan per tractar la qüestió es va fer el 16 de juny del 2009, després d’una consulta prèvia als serveis jurídics. Per unanimitat, la Mesa va rebutjar portar-la al ple.
La Mesa va raonar que l’Estatut atorga competències sobre consultes populars, però en el cas d’aquest referèndum la competència és compartida, perquè és l’Estat qui té la prerrogativa. Així, la competència de la Generalitat “no és exclusiva, ja que l’Estat conserva una capacitat determinant, com és l’autorització. (...) El marc competencial vigent no permet, per tant, la convocatòria d’un referèndum, ni tan sols amb caràcter consultiu, sense la concessió d’aquesta autorització”.
Un criteri sostingut també, incideix l’acta, en la sentència del Tribunal Constitucional del setembre del 2008 sobre aquesta qüestió, en què, a més a més, s’assenyala, semrèndum pre segons la redacció de l’acord, que una convocatòria d’aquesta mena necessita “la revisió prèvia o la reforma de la Constitució, que no es pot promoure mitjançant la iniciativa legislativa popular”.
La Mesa va considerar que “és necessari disposar d’una legislació adequada, i Catalunya no en té, ja que la llei orgànica reguladora de les diverses modalitats de referèndum no és plenament ni adequadament aplicable”, de manera que es va rebutjar tramitar la ILP.
Ara bé, el tema va tornar a la Mesa el 22 de desembre del 2009, perquè es va presentar de nou una ILP similar amb alguna modificació formal, que va tornar a ser rebutjada “perquè no compleix els requisits materials establerts”. El juny del 2010 la convocatòria d’un refe- va tornar a la Mesa a causa d’una altra ILP, també rebutjada. Aquella vegada el Parlament va sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. Aquest òrgan, per unanimitat, va declarar que la proposta de consulta popular per via de referèndum sobre la independència era contrària a dos articles de l’Estatut d’Autonomia. En aquest document s’assenyala que la via que podria utilitzar el Parlament seria una proposició de llei per modificar la Constitució i convocar la consulta, portar-la a la Mesa del Congrés dels Diputats i designar diputats per defensar-la.
El precedent més recent va ser el 29 de març passat. La CUP va presentar a la Mesa una moció que advocava per “reiterar la declaració” del 9-N i “no atendre el contingut de la sentència TC” que en declarava la nul·litat. Davant aquesta circumstància, la presidenta Forcadell va proposar que fos “admesa de manera condicionada perquè tal com estava redactada no podia ser votada al ple”, com consta a l’acta de la Mesa. La resta dels membres de l’òrgan rector de la Cambra –sobiranistes i no sobiranistes– també van expressar les seves reserves i fins i tot van presentar sol·licituds perquè fos inadmesa. Finalment després d’una dura negociació amb JxSí la proposta va tirar endavant i va ser votada al ple però amb esmenes per evitar incomplir la sentència del TC.
La jutgessa del TSJC, Maria Eugènia Alegret, que instrueix la causa contra Forcadell, va acceptar les peticions de la Fiscalia, i ahir un funcionari del tribunal es va presentar al Parlament perquè li fessin entrega de les actes requerides, segons van assenyalar fonts jurídiques.
La magistrada també disposarà d’un informe jurídic del Parlament, sol·licitat per l’advocat defensor de la presidenta, Andreu van den Eynde, que donava resposta a una demanda del PSC en què s’argumentava que la Mesa no pot restringir el contingut dels debats del ple.
La Mesa es va oposar a una consulta en tres ocasions, el 2009 i el 2010, per falta de competències
Al març la presidenta va advertir la Mesa que el contingut d’una moció de la CUP no podia ser votada al ple