Els presos d’ETA s’obren a acollir-se als beneficis penitenciaris

Els presos d’ETA obren la porta a acollir-se, de manera individual, als beneficis de la legislació penitenciària vigent per accelerar la posada en llibertat. Aquesta via apareix en el document que la direcció del col·lectiu EPPK (per les sigles en euskera) ha enviat als 350 reclusos per obrir un debat sobre el seu posicionament a partir d’ara. El text, avançat ahir pel diari Gara, marca com a línies vermelles “el penediment i la delació”.

Es tracta d’un pas en la línia que defensa l’esquerra abertzale des de principis d’any, quan l’històric dirigent Rufi Etxeberria va demanar una “reflexió” als qui compleixen penes després de l’anunci del cessament definitiu de la violència el 2011. Una de les cares conegudes que ha defensat aquesta tesi és paradoxalment Anton López Ruiz, Kubati, condemnat per haver assassinat Dolores González Katarain, Yoyes. El gir apadrinat per Arnaldo Otegi i el seu partit, Sortu, ha provocat tensions internes i ha estat contestat per l’ala dura, que acusa el gruix de l’esquerra independentista d’haver abandonat la bandera de l’amnistia. Ahir, en una entrevista a ETB, Otegi va assegurar que la reflexió del col·lectiu de presos és “un pas definitiu”. La seva formació va justificar que s’exclogui el penediment de la nova estratègia perquè això forma part del “relat de vencedors i vençuts”. Aquesta negativa és la que, històricament, ha portat el Ministeri de l’Interior a no concedir el tercer grau o la llibertat condicional.

Ahir el ministre Juan Ignacio Zoido va fer una crida a mantenirse “ferms” davant del que considera “eufemismes” de l’organització terrorista. Segons va avisar, “la violència i les bales no són ni seran objecte de diàleg”. Previsiblement, la política penitenciària formarà part de l’agenda de temes que hauran d’abordar Mariano Rajoy i Iñigo Urkullu en una reunió encara sense data. El lehendakari ha enviat una carta al president espanyol en què es mostra disposat a tornar a la Moncloa.