L’esperit de Cap d’Any
Ja hem deixat enrere “l’esperit de Nadal”. A mi, per exemple, només m’ha quedat un tall en un dit i tot per virilitat: deixeume sol que aquesta llauna l’obro jo (no em pregunteu la raó però als masclistes ens agafa per obrir les llaunes en àpats assenyalats).
L’esperit de Nadal és molt simple: n’hi ha prou amb transmetre bons sentiments, enviar la mateixa felicitació per WhatsApp a tots els contactes i tenir algun brindis rodó a mà (ara caic que aquest any ens vam oblidar de brindar a casa).
El difícil és ajustar-se a l’esperit de la nit de Cap d’Any. Què s’espera de nosaltres en una nit tan assenyalada? Si per Nadal repartim bons desitjos, la nit de Cap d’Any anhelem males intencions amb l’excusa que hi ha barra lliure. Llàstima que hagi decaigut l’espanta-sogres, icona de la maldat que permetia inflar-li un ull o tocar-li els nassos al familiar més pròxim, amb predilecció, esclar, per la sogra.
Un, degà dels periodistes divorciats de Catalunya, troba a faltar la nit de Cap d’Any una sogra a qui fer la guitza i prego als casats que valorin més aquesta persona humana que els estima com fills i els tracta amb tant d’afecte, sobretot al principi.
–A mi poseu-me les campanades de la Puerta del Sol!
–Ja hi som! Com li agrada a la teva mare donar la nota!
Mentre que per Nadal el menú està reglat, el sopar de Cap d’Any es presta a innovar i és probable que plats estel·lars de la humanitat com el tataki de tonyina, el cebiche de llobarro o el dim sum de galta hagin sorgit de les nits del 31 de desembre per a alleujament del percebe, animal sentimental que s’immolava per aquestes dates per redimir-se de la seva lletjor i geni.
La nit de Cap d’Any té una mica de
La nit de final d’any té una mica de revetlla d’hivern amb les males intencions de l’estiu
revetlla hivernal amb intencions d’estiu, per això la gent vesteix amb alegria i poca roba i les dones –diuen– estrenen llenceria vermella no sé si perquè porta sort o envia un missatge que toca iniciar l’any amb bon peu.
–De quin color porto la roba interior avui, a veure, espavilat?
–Blau! Crec que la beguda m’ha pujat al cap. Amb les ganes que jo tenia de començar l’any amb bon peu...
El meu tràmit preferit de la nit de Cap d’Any és el dels pares quan acomiadem els fills que surten de gresca tan bon punt s’han estalviat sopar fora.
–Digue-li alguna cosa a la teva filla... No creus que passarà fred amb aquesta minifaldilla?
–Oleguer, gaudeix però no beguis, no agafis el cotxe, no t’oblidis dels...
Els divorciats noctàmbuls cedim la ciutat en nits assenyalades com la de Cap d’Any, deferència interessada perquè gràcies als ciutadans disposats a pagar el que sigui els locals de nit poden obrir la resta de l’any. Gallegem, de passada, d’esnobs de manera que, any rere any, sempre diem:
–Jo no surto. No es pot anar enlloc. I tothom va begut!
I el 2017 que el rebin d’altres.