Nens borratxos: multes als pares?
500 menors commuten a Barcelona sanció per teràpia
Cap d’any. Permís fins a les 6 o les 7. Molts sortiran després del rotllo aquell de les campanades a casa amb la copeta de cava i el raïm. Acabades de maquillar, acabats de pentinar, el carrer els espera. N’hi ha que portaran alcohol de la botiga aquella que obre a qualsevol hora i qualsevol dia festiu. D’altres de més previsors ja hauran passat pel súper. O ho agafaran de casa, que aquests dies, amb tant moviment de celebracions, els adults ni s’adonen del que han begut. No ho trobaran a faltar. Tot a punt per beure. Enlloc no els han demanat el carnet.
La promesa d’una llei que reguli aquesta activitat clarament tòxica i nociva a curt i llarg termini per a les persones en desenvolupament fa una quinzena d’anys que entra i surt del calaix. La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, va garantir fa un mes que aquesta vegada anava de debò i ahir va recordar en una entrevista que potser no està malament pensar a sancionar els pares dels menors que s’emborratxen reiteradament.
Molts joves han comprovat a la seva ciutat el preu de beure al carrer: a Barcelona costa 300 euros. “Però des de fa sis anys es va arribar a un acord amb Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana per oferir commutar la sanció amb sessions de teràpia motivacional: dues per als pares, quatre per als menors. Cada any n’atenem uns 500. Pràcticament el 65% dels multats responen. Creiem que funciona. Reincideixen el 15%”, explica Teresa Brugal, responsable del servei d’addiccions de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. “Estem avaluant els resultats per afrontar el següent pas en el nou pla de drogues de l’any que ve, en què haurem de dedicar un esforç molt superior als reincidents, però això va més enllà de l’àmbit sanitari”.
La coerció amb possibilitat de canviar el pagament per sessions de teràpia s’exerceix amb cert èxit en ciutats com Barcelona, Mataró –que va inspirar el model– o Vitòria, “però necessitem un context legislatiu fort perquè l’educació pugui funcionar”, adverteix Rodrigo Córdoba, coordinador d’educació sanitària a la societat espanyola de metges de capçalera Semfyc. “Que vendre alcohol a menors, beure al carrer o fer publicitat no tingui cap conseqüència ho converteix tot plegat en normal. Aquesta vegada serà el tercer intent de fer una normativa, perquè l’autoregulació de les empreses que fabriquen begudes alcohòliques ja hem vist que no funciona. En aquests últims 15 anys d’autoregulació i projectes legislatius al calaix el consum d’alcohol no ha parat de créixer entre els menors. Anem a pitjor”, explica Córdoba.
Perquè aquesta falta de legislació clara i contundent permet fer actes amb barra lliure, convo-
catòries de dos per un o que pervisquin costums aberrants com celebrar una primera comunió amb una copa de cava amb la canalla”, diu Rodrigo Córdoba. “El missatge és equivocat i maldestre. Cal un debat en tota la societat. I un marc legal. És factible canviar les coses, com ha passat amb els accidents de trànsit, que en deu anys han passar de 4.000 a poc més de mil. O amb el tabac”.
La Semfyc s’ha mobilitzat per difondre un senzill test de consum de l’alcohol (vegeu el quadre) per fomentar la percepció de risc. Es tracta de conscienciar la professió que és un tema que s’ha de plantejar a la consulta, perquè aquesta baixa percepció de risc és general. Amb el minitest pots tenir una idea de si consumeixes massa o no (un 30% de la població no consumeix res). “Els menors no ens vénen a nosaltres, sinó a urgències, amb intoxicació aguda i els seus milers de neurones mortes. Si repeteix una vegada al mes és probable que el vegem als 40 anys amb seqüeles cerebrals, potser perquè es vegi incapaç de muntar una prestatgeria o interpretar un mapa. Això si no s’ha convertit en un addicte”.
L’objectiu immediat és endarrerir com sigui l’edat d’inici: “Si es comença a beure a 14 anys hi ha un 50% de possibilitats de tenir problemes de salut deguts a l’alcohol al llarg de la vida. En canvi, si es comença als 21 anys, un 10%”.
Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona insisteixen que és fonamental que no sigui tan fàcil emborratxar-se. I aconseguir-ho passa, opinen els epidemiòlegs, per ser efectius contra la venda il·lícita a menors, de la gasolinera fins al colmado que obre de nit. “Hi ha d’haver un compromís de la societat, aconseguir que la resposta estàndard sigui demanar el carnet”, apunta Teresa Brugal. La multa als pares o als menors mateixos creuen que té una eficàcia relativa. Commutar-la per les sessions, en canvi, “empeny els pares a implicar-se i ser més conscients del problema. I als menors, la majoria dels que tractem tenen entre 16 i 18 anys, els permet avaluar el que els passa, els pros i contres, i tenir arguments per no deixar-se portar si no volen”.
El 32% dels menors que cursen secundària reconeixen haver consumit alcohol en excés.
Dues sessions per als progenitors i 4 per a l’infractor posen sobre la taula un risc real
Metges de capçalera reclamen una regulació forta de la venda d’alcohol
En els últims quinze anys s’ha registrat un increment del consum