Si vols la moto, xerrada i casc
Màlaga va aconseguir reduir els traumatismes cranioencefàlics un 70%
Fins a l’any 2000 Màlaga encapçalava el rànquing d’accidents de motos i ciclomotors d’Espanya, que resultaven mortals en un 23% dels casos. A penes un 20% dels motoristes, especialment adolescents i joves, utilitzaven correctament el casc obligatori amb excuses com que feia molta calor, que feien malbé el pentinat o per altres raons del tipus “amb el casc els meus amics no saben que sóc jo qui condueix la màquina”.
La Mesa Intersectorial per a la Prevenció d’Accidents de Trànsit en Joves, reunida a Màlaga el maig d’aquell any, va estudiar diverses possibilitats d’actuació. La primera i més evident va ser la proposta d’incrementar la quantia de les sancions. Les multes van passar de 100 a 180 euros per no utilitzar correctament el casc, però es va constatar que únicament s’abonava un percentatge molt baix d’aquestes sancions, per la qual cosa no semblava una solució eficaçment dissuasiva.
Si la multa no la pagaven els infractors, es va plantejar que ho fessin els pares com una mesura perquè els progenitors s’impliquessin més en la solució del problema. A Espanya està establerta al Codi Civil des del 1903 la responsabilitat in vigilando, que obliga els pares a respondre en alguns aspectes pels delictes comesos pels seus fills menors d’edat o persones que estiguin sota el seu càrrec. Però la mesura no era operativa ja que els pares podien demostrar que havien fet tot el possible perquè els seus fills portessin casc però era impossible que poguessin controlar en tot moment si l’utilitzaven o no.
La solució eficaç la van aportar els comandaments de la policia local malaguenya. A més de la sanció econòmica, el més fonamental era immobilitzar immediatament el vehicle dels infractors. Al motorista sorprès sense casc se li retenia la moto, que era portada a un dipòsit municipal. Per recuperar-la, el jove sorprès in fraganti estava obligat a anar, gairebé sempre en companyia dels seus pares, a unes xerrades obligatòries sobre seguretat viària que ocupaven uns quants caps de setmana.
En un any es va comprovar que la mesura havia estat molt eficient. Els traumatismes cranioencefàlics van disminuir en un 70% i l’ús del casc va augmentar del 30% al 70%. El 2009 es va comprovar que la seva utilització ja superava el 90% a Màlaga. La solució d’aquesta ciutat es va estendre ràpidament a les altres províncies andaluses i es va incloure en una modificació de la llei de Seguretat Viària. La realitat d’avui és que pràcticament el 100% dels joves andalusos utilitzen la moto amb protecció per al cap i és pràcticament impossible trobar algú que no ho faci.