Com poden gestionar la situació, les famílies?

La ministra anuncia tímidament una sanció per als pares que no volen saber els excessos dels seus fills amb l’alcohol. Però aquesta voluntat de no saber també és un símptoma de la nostra època. Passa amb l’ús que fan els adolescents de les tecnologies digitals, de vegades abusiu (porno en línia, apostes) i passa també en algunes situacions violentes (assetjament escolar, ciberbullying, insults als àrbitres en partits de futbol infantil) on veiem aquesta tendència a fer el desentès o fins i tot la complicitat amb l’agressió.

Pensar en les respostes és necessari, però requereix prèviament tenir alguna idea de les causes. Emborratxar-se forma part dels ritus de pas i no implica per si mateix cap tipus d’addicció posterior. Quan passa això convé que els pares aprofitin per conversar amb els seus fills sobre aquest nou “territori” assenyalant els riscos que implica i admetent que passar-hi molt sovint és necessari, tal com ells mateixos ja s’hi van trobar.

Admetre això els conferirà autoritat per indicar algunes “fórmules” que poden resultar útils als fills. És més oportú indicar la manera de tractar aquest excés, si s’escau, que fer-los el sermó com si aquests ideals poguessin contenir el plaer que tot cos, i més el d’un adolescent, reclama. Indicar, per exemple, que han d’estar acompanyats a tota hora, que hi ha begudes més lleugeres que d’altres, els senyals que indiquen quan cal demanar ajuda i anar a un servei mèdic... Per un fill/a el testimoni dels seus pares, saber que ells van haver d’heure-se-les amb les exigències del seu propi cos i amb la necessitat d’estar a l’altura dels ideals del seu grup és la millor ajuda possible. Els redueix la por d’afrontar sols la metamorfosi de la pubertat, aquell canvi brusc que experimenten en el cos i en la mentalitat. Necessiten imperativament separar-se de l’univers infantil, en què els pares els cuidaven, i fer-se càrrec d’aquesta realitat sexual per a la qual no tenen manual d’instruccions.

Per a la negligència parental ja hi ha lleis que protegeixen els menors d’aquesta voluntat de no saber dels seus pares o de l’abús a què poden sotmetre’ls.

És més oportú indicar als fills la manera de tractar aquell excés, si s’escau, que no pas fer-los un sermó