Gago, còmplice i no encobridora del crim de Lleó, segons el Suprem

La condemna imposada per l’assassinat d’Isabel Carrasco a l’agent de la policia municipal de León Raquel Gago ha estat objecte de certa controvèrsia no ja per les seves protestes d’innocència sinó pels fets provats descrits en la sentència. L’acusada ha ingressat ara a la presó, després que el Suprem confirmés en els punts essencials la resolució dictada per l’Audiència lleonesa. De fet, la sala penal ha elevat en dos anys la primera condemna, que ha passat dels 12 que li van ser imposats en primera instància a 14 anys. Aquest increment es deu al fet que el Suprem li imposa una nova pena per tinença il·lícita d’armes. Però la sentència també raona per què considera que Raquel Gago no només va ser encobridora de l’assassinat de la presidència de la Diputació de Lleó, sinó que es va implicar plenament en el fet, en què va participar com a còmplice.

El Suprem explica que l’agent de la policia local lleonesa no només estava al cas dels preparatius del crim, sinó que hi va prendre part. En aquest sentit, la resolució exposa que “la intervenció en l’organització” d’un assassinat “pot configurar una responsabilitat penal”, encara que no s’actuï en l’execució del crim. I el Suprem afegeix que “un acte posterior a la consumació feta per una persona que ha intervingut en l’organització no és encobriment sinó participació”.

La sala penal afirma que Raquel Gago va conèixer els plans de les condemnades pel delicte d’assassinat, Montserrat González i la seva filla Triana Martínez –a les quals van correspondre penes de 20 i 22 anys, respectivament–, i que no només no va impedir ni va tractar d’evitar-los, “sinó que du a terme una acció dirigida a concretar els detalls” segons el que s’havia acordat. Per això va rebre de Triana Martínez el revòlver homicida i ho va amagar fins que més de 24 hores més tard el va lliurar dient que se l’havia trobat casualment al cotxe.