El lloc de la mort i la vida
Un dels esdeveniments més dramàtics de la Bíblia cristiana es troba en les narracions sobre la passió de Jesús. Per l’evangelista Lluc (capítol 23), per exemple, tot el relat de la vida de Jesús se centra en el camí que porta a Jerusalem. El relat de la passió, que és alhora crisi i clímax de la narració, representa una possibilitat de posicionament del lector: els personatges del text es reparteixen entre aquells que es burlen de Jesús (els sacerdots jueus, el mal lladre, etcètera) i aquells que el reconeixen com un condemnat bo i just (per exemple el bon lladre). Jerusalem culmina en cercle tot l’Evangeli de Lluc, que a l’inici ubica al temple de Jerusalem la profecia de Simeó com a anunci de la passió mateixa (Lluc 2,34). La crucifixió de Jesús implica la realització d’aquesta profecia: el veritable messies ha de morir, i aquest esdeveniment serà font de contradicció i confusió entre els qui l’esperaven.
Els relats bíblics coincideixen que la crucifixió de Jesús va tenir lloc en un monticle situat als afores de Jerusalem anomenat Gòlgota (de la transcripció grega del terme arameu Gulgata o lloc de la calavera, indicat per Mateu i Marc) o Calvari (del llatí calvarie locus, provinent del grec kraniou tópos, esmentat per Lluc i Joan). La ubicació tradicional es deu a Helena, la mare de l’emperador Constantí, que faria construir l’any 325 després de Crist l’església anomenada del Sant Sepulcre, avui al barri cristià de Jerusalem. El Gòlgota/Calvari és una de les muntanyes on la vida de Jesús anirà adquirint el seu sentit teològic més profund. Constitueix el topònim de la mort que, a partir de la resurrecció, es convertirà en sinònim de vida.