Els llibres són un gran refugi
El nou títol de Jaume Cabré i les obres amb refugiats, a l’inici del curs editorial
El retorn de Jaume Cabre a la ficció i una allau de llibres amb els refugiats com a protagonistes marquen l’inici de l’any editorial. Les històries de postguerra continuen nodrint la narrativa catalana.
El retorn de Jaume Cabré. Un nen poruc es rebel·la contra la tirania d’un professor, un candidat al Nobel rep una visita inoportuna, un escriptor que amenaça el seu editor amb una obra inquietant, un vell que passeja pels paisatges on va lluitar durant la guerra o un personatge que es refugia dins d’un quadre de Millet. Jaume Cabré, l’autor més internacional de les lleters catalanes, torna a la narrativa sis anys després de Jo confesso, amb un llibre de relats, Quan arriba la penombra, que apareixerà el 5 d’abril a Proa i a Destino.
L’any dels refugiats. El nou any arriba carregat de llibres sobre refugiats. Comença amb la recuperació de Quan érem refugiats (Sembra Llibres), de Teresa Pàmies, títol ja malenconiós, perquè recorda el Quan érem capitans de la mateixa autora. En acabar la Guerra Civil, mig milió de republicans van abandonar Espanya per anar cap a l’exili i es van trobar amb un situació semblant a la dels milions de refugiats d’avui. Les autoritats franceses, desbordades, els van confinar en camps de concentració i, com explicava Benguerel a Els vençuts, alguns empresaris sense escrúpols es van aprofitar de la seva situació angoixant. Els refugiats de les guerres contemporànies són tractats per Bel Olid en un llibre que inclou reportatges i una panoràmica de la seva situació, Vides aturades (Ara Llibres). També va de refugiats la novel·la de David Cirici El setè àngel, que el Grup 62 va voler promocionar donant-li el Sant Jordi. Un publicitari d’èxit i la seva família naveguen a bord d’un veler per les aigües de Patmos quan el seu fill cau del vaixell i el viatge de plaer es converteix en un viatge a l’infern. Els refugiats són aquí el rerefons sobre el qual esclata la crisi personal del protagonista.
Rafel Nadal revisita Girona. Rafel Nadal és un escriptor que partint de la memòria propera –Quan érem feliços– ha anat perfeccionant un model de ficció arrelada a la història molt efectiu, adaptant a la modernitat una novel·la de totes les èpoques i tots els públics. Ara publicarà La senyora Stendhal, que malgrat el títol no passa a Itàlia. Després de La maledicció dels Palmisano, l’autor torna a Girona, aquesta vegada a la postguerra. La troballa d’una postal antiga en una llibreria del barri vell ofereix la panoràmica de la casa de la carretera dels arbres on en Lluc va viure de jove i l’explicació de la pertinença d’uns llindars que van ser motiu d’enemistat entre la seva família i un dels amos del poble. A Columna, el 18 de gener.
Llibres per Sant Jordi. La diada de Sant Jordi de l’any vinent cau en diumenge i els editors i els llibreters tenen por que el festiu faci punxar el dia gros de les vendes. Han aconseguit que el 23 d’abril, després la Setmana Santa, sigui festiu a Barcelona per a tots els comerços, i amb això pensen animar la concurrència. Les editorials grans, sobretot Planeta-Enciclopèdia, preparen els seus supervendes habituals: Sílvia Soler novel·la el viatge de cinc amics a París a Els vells amics (Columna); Xavier Bosch demana si és possible l’amistat entre un home i una dona a Nosaltres dos (Columna) i Joan Carreras fa thriller amb La dona del Cadillac (Proa), a més dels premis que controlen i que encara no s’han fet públics: el Pla i el Ramon Llull, més el Sant Jordi i d’altres.
L’indret més estrany. Raül Garrigasait havia publicat la sorprenent Els gos cosmopolita i dos espècimens més (A contravent, 2012), entre la narrativa i l’assaig, i els poemes La tendra mà de cada arrel (Viena Edicions, 2005). Hel·lenista traductor de l’alemany i de l’anglès, continuador de la col·lecció Bernat Metge, ara debuta en no--
vel·la amb Els estranys (1984). Durant la primera guerra carlina, un jove prussià travessa el Pirineu per lluitar a favor de l’ordre, però un malentès el reté en una ciutat ruïnosa i desconcertant. L’amistat, la família, la religió, la política: en aquest lloc tot es transfigura i trastoca per a fer-nos veure l’estranyesa que cadascú porta dins seu. A la mateixa editorial, Sergi Pons Codina torna, després de Mars del Carib, amb Dies de ratafia. Dos intel·lectuals de barra de bar en una història de picaresca de barri (elaboren i difonen ratafia clandestina), una mirada a la premsa, alguna història d’amor i molt d’humor. Entre els més joves, Jordi Amor (1982) publicarà al març El forat, premi Documenta 2016, promogut per la llibreria homònima i l’editorial l’Altra, i que publica autors menors de 35 anys. La desolació i les vicissituds d’un jove barceloní de la perifèria de la ciutat.
El guant de Dolors Miquel. El guant de plàstic (Edicions 62), premi Ausiàs March de poesia, és un nou poemari amb què l’autora ha conviscut durant quinze anys abans de donar-lo a llum. Dolors Miquel hi aborda els territoris enigmàtics de la mort: la seva absència i la seva presència, els seus mecanismes, les seves profunditats, el seu silenci, la seva paradoxal unió amb l’amor i la seva alteritat, a partir d’una imatge insòlita, el cadàver d’un home podrint-se a l’aigüera. Maria Cabrera publicarà La ciutat cansada (premi Carles Riba).
Del selfie a l’AVE. Valentí Puig, amb el pretext d’un casament que posa en contacte una família que ha perdut el patrimoni en un plet familiar i una dinastia mallorquina enriquida amb el contraban i propietària d’un imperi financer, fa la dissecció d’homes de negocis, professors, periodistes sense escrúpols, cuiners innovadors, polítics antisistema... a cavall de Barcelona, Madrid i Mallorca a El bar de l’AVE (Proa). Ricard Ruiz Garzón fa un retrat generacional a Selfie (Columna): la tèrbola relació entre tres adolescents: en Kim, en Rasch i la Llum, a partir dels missatges que els nois, de viatge pel Marroc, envien a la Llum, ingressada per un estrany accident que va tenir amb ells durant un concert.
Espies i erotisme. Joan-Daniel Bezsonoff assaja la novel·la d’espies i eròtica a La ballarina de Berlín (Empúries). L’oficial de l’exèrcit polonès Jerzy Sosnowski és enviat a fer d’espia a Berlín, quan el vigor del nazisme fa pensar el pitjor. El Berlín previ a l’ascensió de Hitler és un cau d’hedonisme desfermat, ple de cabarets, cafès concert i teatres, una ciutat ideal perquè Sosnowski, un seductor incorregible, aconsegueixi intimar amb secretàries, actrius i ballarines, per pur plaer però també per traficar amb informació.
Altres. A l’editorial Angle, Margarida Aritzeta viatja als secrets de la postguerra amb La filla esborrada. i Ponç Puigdevall va al fons de la pobressa a Il·lusions elementals (62). I Jenn Díaz fa un retrat de la Vida familiar (Proa).