Soldats de la literatura
L’any porta títols de Cercas, Vila-Matas, Pisón, Betina González i Vila-Sanjuán
No sembla que hi hagi tingut res a veure, però el cas és que la nominació de Barcelona com a capital literària de la Unesco coincideix amb un domini de la capital catalana al plafó de novetats de narrativa en castellà del nou any. Amb escriptors, a més, de diverses generacions, començant pel patriarca, Luis Goytisolo (1935), que publica Coincidencias el proper 11 de gener. El mes següent, el dia de Sant Valentí, Enrique Vila-Matas (1948) llançarà nova –i metaliterària– novel·la. Abans, el 17 de gener, el premi Nadal Sergio Vila-Sanjuán (1957) estrena personatge, un periodista-investigador anomenat Víctor Balmoral. De la generació nascuda als seixanta, grans noms com Javier Cercas (1962) i la seva tornada a la Guerra Civil; o Ignacio Martínez de Pisón (1960), que opta per la transició. Hi ha coincidència també de quatre narradors barcelonins de la generació dels setanta, Álvaro Colomer (1973), Gabi Martínez (1971), Gonzalo Torné (1976) i Sergi Puertas (1971).
Cercas torna a la guerra. Javier Cercas torna a la Guerra Civil, per primera vegada després del seu Soldats de Salamina del 2001. Ho fa el 16 de febrer amb El monarca de las sombras (Random House), on reconstrueix la història d’un oncle de la seva mare, Manuel Mena, que es va incorporar a l’exèrcit de Franco, va lluitar heroicament en els combats més durs i va morir en la batalla de l’Ebre el 1938. Cercas indaga en la biografia d’aquell noi que va lluitar per una causa injusta, intentant comprendre’l i afrontant de cara el passat falangista familiar.
Un empresari modèlic? Sergio Vila-Sanjuán publica el 17 de gener El informe Casabona (Destino), centrada en un empresari, Alejandro Casabona, mecenes de les arts i polític de la transició que, als 90 anys, mor sobtadament durant un dinar de gala a Madrid. Al seu testament llega una gran quantitat a un institut d’ètica empresarial però, abans d’acceptar, la directora del centre encarrega al periodista Víctor Balmoral que indagui fins a quin punt el mort va tenir una trajectòria ètica.
Un Mac que es passeja. Novament, metaliteratura i humor a l’última obra d’Enrique Vila-Matas, que es titula Mac y su contratiempo (Seix Barral) i apareix el 14 de febrer. La trama: un advocat a l’atur anomenat Mac escriu un diari, mentre passeja pel seu barri, El Coyote, i enveja el seu veí, un prestigiós escriptor amb el qual s’obsessiona. Un dia li sent una conversa sobre la seva primera i fallida obra, Walter y su contratiempo, i ho veu molt clar: ell ha de reescriure aquell llibre i millorar-lo.
Imitant Demis Roussos. La transició, i la seva construcció d’un nou món, és l’escenari de Derecho natural (Seix Barral), la nova novel·la d’Ignacio Martínez de Pisón (Saragossa, 1960) en la qual el protagonista, l’Ángel, passa de la infantesa a l’edat adulta dominat per l’ànsia de trobar un ordre i un sentit a les coses, cosa que l’allunya així del caos familiar provocat en bona part pel seu pare, un imitador de Demis Roussos amb tendència a desaparèixer.
Riure’s amb Goytisolo. Luis Goytisolo (Barcelona, 1935) publica, l’11 de gener, Coincidencias, una novel·la atípica, narrada col·lectivament sota un fort sentit de l’absurd. “Quan ho llegeixes i rius, et preguntes: ‘Per què estic rient? Cal riure’s d’això o no?’”, explica l’autor. Hi trobarem homes de negocis, adolescents dependents del mòbil, dinasties familiars de classe alta, automobilistes emprenyats...
El perruquer narrador. Luis Landero (Alburquerque, 1948) és un altre dels grans noms de la novel·la espanyola. El 31 de gener treu al carrer La vida negociable (Tusquets), protagonitzada pel perruquer Hugo Bayo, que explica la seva vida als clients mentre fa petar les tisores: per exemple, els parla de la seva tempestuosa i amoral relació amb la mare, del descobriment de l’amistat i l’amor, dels seus èxits i fracassos, i, sobretot, mostra gran capacitat per reinventar-se i negociar amb la seva consciència.
Al·lucina, Amèrica. El 7 de febrer, Betina González (Buenos Aires, 1972) treu América alucinada (Tusquets), en què segueix tres personatges en el context d’una ciutat en què els joves, desencisats, han abandonat els seus fills per anar-se’n a viure als boscos. Hi ha una nena sense mare, una anciana exhippy que caça cérvols i un immigrant a qui se li amaga per sorpresa una dona a casa. Per la seva part, Rodrigo Fresán, a La parte soñada (Random House, 9 de març), intenta respondre a la pregunta Com somia un escriptor? .I Pedro Mairal (Buenos Aires, 1970) acompanya, a La uruguaya (Libros del Asteroide, 6 de febrer) un quarantí en crisi en el seu viatge a Montevideo per buscar dòlars.
Felicitat, guerra i bogeria. L’11 de gener, Gonzalo Torné publica Años felices (Anagrama), l’argument del qual ens presenta un grup d’amics joves i aparentment indestructibles a Nova York. Un to molt diferent té Aunque caminen por el valle de la muerte (Random House, 26 de gener), en què Álvaro Colomer recrea un episodi real –i silenciat– de la guerra de l’Iraq, protagonitzat per un grup de soldats espanyols la caserna dels quals va ser atacada. El 14 de març, Gabi Martínez publica Las defensas (Seix Barral), basat en el cas real del doctor Escudero, un neuròleg que va patir un brot de bogeria durant el qual va atacar els seus éssers estimats i que, per error de diagnòstic, va ser ingressat en un psiquiàtric i tractat per a una malaltia que no tenia. I Sergi Puertas inquietarà, el 27 de febrer, el lector dels relats d’Estabulario (Impedimenta).
L’empremta de Rulfo. La mexicana Cristina Rivera Garza (Matamoros, 1964) és una de les grans autores llatinoamericanes. Publica, el 26 de gener, Había mucha neblina o humo o no sé qué (Random House), personalíssima immersió en la vida i feina de Juan Rulfo. Per llegir al costat d’El Salvaje (Alfaguara), el retorn a la literatura del director Guillermo Arriaga (Ciutat de Mèxic, 1958).