La pel·lícula que incomoda el Brasil
El Govern de Temer veta per a l’Oscar un film que denuncia l’especulació i que esquitxa els seus membres
Quan la pel·lícula brasilera Aquarius va ser rebutjada com a candidata als Oscar, al setembre, molts crítics van atribuir la decisió a les pressions del nou Govern de Michel Temer, que va assumir el poder després de la polèmica destitució de la presidenta d’esquerres, Dilma Rousseff.
Ignorar el film seria un càstig per al director de la pel·lícula, Kleber Mendonça Filho, així com per la seva actriu principal, la veterana Sônia Braga, per dur a terme una campanya contra el que gran part del món cultural al Brasil considerava un atemptat contra la democràcia. “El Brasil està duent a terme un cop d’Estat”, deia una pancarta que portava Braga al festival de Canes, el maig passat.
Va ser un moment delicat per a un Govern de legitimitat discutible. En protesta contra la decisió d’eliminar el Ministeri de Cultura per estalviar diners, centenars de manifestants van ocupar l’icònic edifici de la Fundació Nacional d’Art, l’antic Ministeri d’Educació i Salut, una joia modernista dissenyada per Lucio Costa i Oscar Niemeyer. L’orquestra simfònica nacional es va afegir a la protesta i va estrenar una nova variació de Carmina Burana de Karl Orff amb la lletra que repetia el “fora Temer!”.
Enfront d’aquella aliança dels fantasmes del modernisme brasiler i el nou moviment contrari al cop, el Govern va fer marxa enrere. Cultura es mantindria com un ministeri independent. Però Temer, recelós que no es repetissin les escridassades que van esclatar a l’estadi Maracanã, volia evitar protestes a la gala dels Oscar. El flamant ministre de cultura, Marcelo Calero, va carregar contra el director i els actors per “perjudicar la reputació i la imatge del Brasil” i va defensar la decisió de no enviar la pel·lícula a l’Acadèmia de Hollywood.
I això malgrat que –segons la majoria dels crítics– es tracta de la millor pel·lícula brasilera d’aquest any, guanyadora de premis als festivals d’Amsterdam, Sydney i l’Havana (per l’actuació de Braga). En canvi, el film que va ser el candidat oficial, Un petit secret –un “drama sentimentaloide”, segons The New York Times–, no va aconseguir entrar a la selecció final de l’Acadèmia.
Tot i això, en vista de l’últim escàndol que esclata al Govern de Temer, no era només l’anticolpisme dels creadors d’Aquarius –que s’estrenarà a Espanya al febrer amb el títol Doña Clara– el que va molestar el nou Govern.
Al capdavall, el film és una dura crítica a l’especulació immobiliària que arrasa les ciutats del nord-est brasiler, en aquest cas Recife. A Aquarius, Braga interpreta, als 66 anys, una escriptora jubilada que es nega a abandonar el seu apartament a la platja de Recife malgrat les pressions de les immobiliàries que volen construir un bloc d’apartaments de luxe amb vista al mar.
La tenacitat del personatge de Braga contra el pla de tirar a terra casa seva no devia agradar gens a ministres de Temer com el secretari de Govern, Geddel Vieira Lima. Aquest havia comprat un apartament de luxe de gairebé 300 metres quadrats als últims pisos d’un edifici de 30 plantes, que s’aixecaria en una altra ciutat costanera del “nord-est” brasiler, a Salvador de Bahia, tapant les vistes a l’església de Santo Antonio (segle XVII) i els
La pel·lícula és una dura crítica a l’especulació immobiliària que arrasa el nord-est
edificis militars colonials.
Després de ser nomenat per al Govern de Temer, Geddel va plantejar una guerra personal des del seu despatx a Brasília contra l’Institut de Patrimoni Històric i Artístic Nacional (Iphan), que intentava prohibir la construcció de les plantes superiors del bloc. Segons la directora de l’Iphan, Kátia Bogéa, aquelles plantes eren “incompatibles amb els valors culturals del patrimoni protegit del seu voltant”.
Geddel, líder del partit de Temer a l’estat de Bahia, va fer lobby també a favor d’un altre edifici d’apartaments a primera fila de la platja de Salvador, propietat de l’immobiliari anomenat Costa Espanha.
Curiosament, en aquest últim capítol de l’accidentada política cultural del Govern de Temer, el ministre de Cultura que havia criticat Aquarius s’ha convertit en un aliat del moviment Fora Temer. Calero va dimitir del Govern el mes passat després de denunciar que Geddel l’havia pressionat perquè parés els peus a l’Iphan. “No vull que (l’Iphan) prengui una decisió que em sorprengui i que hagi de tallar caps”, amenaça Geddel en l’enregistrament fet públic per Calero. Geddel, un dels homes de confiança de Temer, aleshores es va veure forçat a dimitir. Dies després, Calero va publicar un altre enregistrament en què Temer mateix sembla que està pressionantlo perquè doni llum verda als apartaments.
Tot això passa en un moment de galopant especulació immobiliària a les ciutats del nord-est brasiler. Salvador inclou joies arquitectòniques del segle XVII com l’església de Sant Francesc i els murals de rajoles portugueses, l’església del Carmo amb la seva imatge de Crist incrustat amb robins, i el convent de Santa Teresa.
Al barri antic del Pelourinho, a més, ressonen cada dia les melodies i ritmes de música afrobrasilera, així com un seguit de festes inacabables que uneixen tradicions catòliques amb el culte candomblé africà, cosa que constitueix un patrimoni intangible d’enorme valor i ja en perill.