L’Acadèmia preveu regular la venda d’estatuetes dels Goya Els Bajo Ulloa treuen el seu premi al mercat de segona mà
L’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya estudia regular les condicions d’entrega de les estatuetes dels premis Goya per evitar que es transmetin a terceres persones. Actualment no hi ha res que impedeixi que el guanyador en faci el que vulgui, de la figura. En 30 anys ningú no s’havia plantejat que hi pugués haver cap problema... Fins ahir, quan va saltar la notícia que fa un parell de setmanes els germans Juanma i Eduardo Bajo Ulloa van treure a la venda el seu Goya, del 1991, al millor guió original, que van rebre conjuntament pel text d’Alas de mariposa.
L’estatueta en qüestió va aparèixer a la primera línia d’un aparador del comerç de productes de segona mà Cash Converters de Vitòria, al cèntric carrer Reyes Católicos de la ciutat basca. Al costat de l’efígie del pintor, amb la inscripció identificativa a la peanya, els responsables del negoci havien col·locat el cartellet corresponent amb el preu i altres detalls: PVP: 4.999 euros / Objectes insòlits / Descripció: Goya 1991 / Model: Goya Alas de Mariposa.
Tal com ahir l’encarregat de la botiga va revelar a El Correo en un primer moment –abans de tancarse en banda i emparar-se en la llei de protecció de dades per no respondre a més preguntes–, va ser Eduardo Bajo Ulloa qui, fa quinze dies, va portar el premi a la botiga perquè es vengués a qui hi estigués interessat. Últimament el guionista, apartat del cinema des de fa molt temps, treballa de cambrer a la capital alabesa.
Cash Converters ha rebut unes quantes ofertes per adquirir el sorprenent i exclusiu article exposat en un lloc destacat de la vitrina principal, però no s’ha arribat a tancar cap acord final per a l’operació. I ahir els caps de l’establiment van retirar l’estàtua, no pas perquè algú s’hagués animat, sinó per evitar o temperar “el xivarri” generat arran de la notícia als webs i les xarxes socials.
Ahir ni Eduardo Bajo ni el seu germà, que amb aquell seu primer film també va guanyar la Concha d’Or de Sant Sebastià i un altre Goya en solitari a la millor direcció novella, van respondre a les trucades dels mitjans ni de l’Acadèmia.
La institució que atorga els premis del cinema espanyol es va proposar, en primer lloc, confirmar l’autenticitat de la figura que ha aparegut a Vitòria. No va ser possible al cent per cent, malgrat que a l’entitat van reconèixer que “tot indica” que es tracta, efectivament, del premi. Si en fos una còpia, l’Acadèmia podria actuar legalment contra els responsables de l’exhibició i l’intent de venda per haver vulnerat els drets que corresponen a l’associació, en especial el de reproducció.
Però, quant a les estatuetes autèntiques, les bases dels Goya vénen a reconèixer els guanyadors com els legítims propietaris a tots els efectes, incloent-hi, en principi, el de la possible venda a una persona o una empresa alienes al guardó.
Per això, arran del cas Ulloa, l’Acadèmia va explicar ahir a La Vanguardia la seva intenció de “plantejar-se la regulació d’una clàusula que impedeixi la transmissió a tercers” de qualsevol dels exemplars originals de l’efígie del pintor aragonès.
L’Acadèmia de Cinema dels Estats Units sí que té, des del 1950, una regulació contra la venda d’estatuetes dels Oscar. Es tracta d’una disposició contractual que atorga a la institució el dret preferent de compra de cada figura pel preu d’un dòlar. Això no ha impedit que, segons Forbes, unes 150 estatuetes –la meitat posteriors al 1950– hagin sortit a subhasta des de la creació del premi, el 1929. Allà, de fetitxistes, no n’hi falten pas. Vitòria, pel que sembla, és una altra cosa.
La revelació que els coguionistes d’‘Alas de mariposa’ es venien el Goya per 4.999 euros alerta l’Acadèmia