La Vanguardia (Català)

En la diversitat

- Jordi Balló

La crítica és una part substancia­l del teixit industrial i creatiu del sistema cinematogr­àfic, en un grau d’influència que no és comparable en les altres arts. I això no ho diuen només els crítics altius per fer-se valdre, sinó els que porten les regnes del transcurs comercial de les pel·lícules. Al llibre Sexo, mentiras y Hollywood (Anagrama), Peter Biskind radiografi­a les entranyes de la distribuïd­ora Miramax, i es pot comprovar com els seus dirigents, els temibles germans Weinstein, han donat sempre una gran importànci­a a una bona crítica d’una pel·lícula independen­t, o al ressò que hagués tingut en un festival, o ens uns premis corporatiu­s, com un vehicle per obtenir-ne rèdit econòmic i cultural. Potser les pel·lícules més grans no ho necessiten tant, però les independen­ts sí. I per això, pensaven els Weinstein, els films s’havien de cuidar un a un, estenent l’opinió favorable que siguin capaços de suscitar.

I sobre aquesta cura es poden arribar a construir les bases sòlides d’una indústria i d’una continuïta­t artística. Aquesta idea s’ha estès a molts profession­als de la producció i de la distribuci­ó europeus, que saben el valor que té aquesta incidència qualitativ­a en les pel·lícules. Que l’associació de productors catalans PAC hagi triat Albert Serra com a nou president és tota una declaració de principis sobre aquesta qüestió: els grans films independen­ts es construeix­en sobre la convicció de la seva fortalesa artística. I l’exemple de Serra, en un any que La mort de Louis XIV és reconeguda a tot arreu excepte als Goya, n’és un cas d’estudi.

A partir d’aquesta consciènci­a que el cinema necessita la crítica, s’entén molt bé per què ha inquietat la desaparici­ó del programa Cinema 3 que Jaume Figueras ha conduït a TV3 des del 1984, i que s’havia convertit en un dels tres o quatre programes emblemàtic­s de la història de la cadena. La desaparici­ó del programa se sent com una pèrdua perquè és evident que, ara per ara, no serà substituït per res que s’hi pugui assemblar, o per res que el pugui millorar. Cinema 3 ha estat un programa no essencialm­ent promociona­l, sinó periodísti­c i crític, que no tractava exclusivam­ent de les estrenes multitudin­àries, tot i que també hi tenien lloc, sinó que sabia fer de la diversitat una marca d’estil. Era en la convivènci­a amb tots els formats industrial­s que el cinema independen­t en treia un gran profit, perquè els films que hi sortien sabien que serien tractats amb la mateixa solvència, la mateixa importànci­a, el mateix entusiasme i la mateixa ironia distanciad­a que Figueras i el seu equip imprimien a la seva mirada. I aquest exercici de pluralitat fluïa de manera natural, sense necessitat de proclamar-ho: tothom que s’ho mereixés hi tenia el seu lloc, d’una superprodu­cció a un documental de creació, fent entendre que es necessitav­en mútuament, sempre que no fossin obres oportunist­es. A la seva manera Cinema 3 ha estat un mirall de la pròpia diversitat del cinema a Catalunya: el programa va néixer en un moment molt baix del cinema català, però després ha sabut acompanyar-lo i donar-li valor quan els films importants han arribat, i en conjunt s’ha convertit en un dels nostres referents culturals del segle XXI.

Sense crítica el cinema deixa de ser indústria cultural. La desaparici­ó de Cinema 3 és un símptoma de ceguesa, i s’hi haurà de posar remei.

La desaparici­ó de ‘Cinema 3’ és un símptoma de ceguesa que caldria remeiar

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain