Villacampa deixa la Penya
El president del Joventut no veu clara la viabilitat del club verd-i-negre
El 29 de novembre del 1999, només dos anys després que acabés la seva fantàstica etapa com a jugador, el consell d’administració del Joventut va nomenar president del club Jordi Villacampa, un exjugador d’extraordinari rendiment a l’entitat, en substitució de Genís Llamas, que havia dimitit. Una de les primeres decisions del nou gestor de l’entitat va ser renegociar els deutes amb els creditors d’aquell moment, un camí que ha estat una constant durant els 17 anys en què Villacampa ha estat al capdavant de l’entitat. Ara, quan finalitza el seu mandat al capdavant del club badaloní, el màxim dirigent ha decidit posar un punt final a aquesta etapa en la junta d’accionistes que es va celebrar ahir a la tarda a Badalona. En el rerefons de la decisió hi ha la difícil situació d’un club català històric, la continuïtat del qual a l’elit no és clara, segons l’opinió del mateix Villacampa.
Què ha passat perquè un club que el 1994 va aconseguir el títol de l’Eurolliga estigui així actualment? Sens dubte, mala gestió, negació de la realitat, convenciment que els problemes s’arreglaran sols, que no s’arribarà mai tan lluny en la realitat. La situació del bàsquet ara no té res a veure amb la d’anys enrere. Ha fet un tomb espectacular, en què només sobreviuen els més forts. El Barcelona i el Reial Madrid, lògicament, estan al marge del dia a dia, protegits pels seus clubs. Però la resta ho té molt més complicat. Els ingressos s’han reduït i les despeses es mantenen. Mal panorama.
La situació de la Penya és molt complexa des de fa anys. I Villacampa ara dubta fins i tot de la seva viabilitat. Per això va anunciar ahir a la nit que deixa la presidència, encara que continuarà durant un termini de tres mesos per tancar els temes que té pendents.
Una d’aquestes qüestions es refereix a Hisenda, amb un pacte verbal per endarrerir els pagaments durant un període de vuit anys. Però l’acord és només de paraula. Falten les firmes. El president de la Penya vol solucionar aquesta qüestió, vital en el futur immediat de l’entitat. Un altre tema afecta l’Ajuntament, de la gestió del qual depèn el Pavelló Olímpic des dels Jocs Olímpics del 1992. Villacampa voldria tancar totes dues qüestions abans d’abandonar el club, amb una continuïtat que no veu clara si no es produeixen moviments importants els pròxims dies.
L’exjugador va fer una temptativa d’abandonar el club fa dos anys i mig, però va continuar al capdavant de la presidència, càrrec pel qual cobra una generosa quantitat cada any. Villacampa hi va accedir de manera inesperada, però al
El president dubta que la continuïtat del club sigui factible els pròxims mesos
llarg d’aquests anys ha après com funcionen les coses dalt de tot, quan abans només s’havia preocupat d’aconseguir punts. I, la veritat, ho feia molt bé. Era un aler dels millors. Res a veure amb el que passa avui dia. Ara se n’hauria anat a l’NBA. Sense cap mena de dubte.
La venda dels terrenys de Mercadona ara ha permès al club ingressar uns diners amb què ha pagat els deutes pendents a la plantilla. El Joventut té un pressupost de tres milions d’euros, dels quals 650.000 els aporta el seu patrocinador principal, Divina Seguros. Però l’entitat no és viable. No hi ha manera de pagar els deutes i mantenir el dia a dia. En aquest sentit, els 4.500 socis no són la solució per arreglar els problemes. El 2015 Hisenda va emetre una ordre d’embargament contra el club per recuperar el deute pendent, cosa que obliga els patrocinadors a ingressar a l’Administració els diners. Aquest tema és el que ara renegocia el Joventut.