Que continuï Superman
Si llegiu la primera pàgina de la secció d’Esports d’aquest diari veureu amb claredat quin és el repte majúscul del FC Barcelona per al 2017. En aquest tema no hi ha tiquitaca que valgui. Pilota directa. El que importa és renovar Messi, costi el que costi. I el club fa bé de plantejar-se aquesta necessitat amb un temps verbal imperatiu.
Siguem realistes. Disposem d’una plantilla espectacular en un club de l’elit mundial que a més ha sabut eliminar amb els anys moltes debilitats competitives i absències d’amor propi. Però per damunt de tot, per sobre fins i tot del venerat sistema, es troba l’enviat celestial a la Terra vestit de curt, que no és cap altre que Leo Messi.
Sabem que el futbol és un joc on el col·lectiu pesa més que la individualitat (de fet ho constata el mateix Messi quan juga amb l’albiceleste) però, malgrat tot, el desequilibri diabòlic que l’argentí imprimeix a l’equip és tan brutal que no hi ha comptador Geiger que resisteixi el bany de radioactivitat amb què Messi encomana el joc blaugrana.
La directiva està fent els deures amb els jugadors clau de l’equip però li falta lligar la pedra angular. Sense ella, la plèiade de figures acaba convertint-se en un desmanegat elenc de bons jugadors. Amb l’amalgama Messi el col·lectiu creix i l’equip és capaç de guanyar i d’escalar els reptes de més dificultat. Sense ell, el poder minva i ofereix a l’aficionat barcelonista una imatge fugaç però dramàtica del que serà la vida sense l’astre argentí quan desitgi anar-se’n o el rellotge biològic del seu petit cos es vegi forçat a fer un pas enrere.
Renovar Messi no és una gestió més per al club: és tan essencial com ho és l’aigua per a la Terra
Mentre Messi continuï sent Messi no hi ha debat, i per això és necessari que el club faci el que calgui perquè no hi hagi dubtes econòmics respecte a la seva continuïtat. Es desprèn idèntic missatge de les paraules que Luis Enrique va pronunciar a Barça TV. El tècnic asturià, òbviament, es va desfer en elogis cap a l’argentí i va advertir sobre una qüestió clau: “Si ell regateja cinc jugadors és genial, és un plus que ens dóna, però jo no puc preparar l’equip esperant que passi aquesta jugada”. El tècnic es referia a la gran acció de Messi contra l’Espanyol, i l’asturià té raó: el Barça no pot estar esperant constantment la genialitat de l’argentí, però sense desmerèixer la feina d’equip i el meticulós mètode preparatori de Luis Enrique és cert que al rescat de les mancances del bloc blaugrana sempre va Messi com si es tractés d’un superheroi de còmic americà.
Sisplau, president Bartomeu: no permeti que Superman abandoni la Terra.