J.L. López García
La condemna passa de sis mesos a gairebé quatre anys
ACUSAT DEL CAS BLANQUERNA El Suprem ha incrementat les penes de presó per als autors de l’assalt a Blanquerna la Diada del 2013. La sentència, que revisa la de l’Audiència de Madrid, té en compte l’agreujant de discriminació ideològica.
El Tribunal Suprem (TS) va elevar ahir les penes imposades per l’Audiència de Madrid als assaltants del centre cultural Blanquerna durant la celebració de la Diada del 2013 i va imposar condemnes en alguns casos properes als quatre anys, atesa l’acumulació de delictes. És rellevant, d’altra banda, que als 14 acusats condemnats inicialment a sis mesos de presó pel delicte de desordres públics se’ls augmenta la pena fins als dos anys i deu mesos, ja que s’aprecia una important circumstància agreujant, la d’haver actuat per motius ideològics. Com que se superen els dos anys, l’Audiència de Madrid haurà d’ordenar l’ingrés a presó dels condemnats.
El Suprem estima, per tant, que l’Audiència de Madrid va deixar d’aplicar una circumstància d’agreujament substancial, i acull els arguments del fiscal i la Generalitat en el sentit que els atacants van protagonitzar “actes de violència” sense “cap altra justificació que el fet de considerar que els que estaven reunits feien un acte d’exaltació de l’independentisme català”. La sentència –de què ha estat ponent el magistrat José Ramón Soriano– afegeix que els assaltants van voler impedir l’acte “suprimint la llibertat d’exercici” dels drets de tercers, els reunits al centre cultural Blanquerna, “cosa que evidencia que no hi ha cap altra motivació que la ideològica”.
La resolució preveu que l’actuació dels atacants s’ha de castigar amb penes que suposen l’ingrés a presó perquè la seva conducta va estar guiada per la intolerància envers la ideologia catalanista. D’aquesta manera, imposa pel delicte de desordres públics en concurs ideal amb el d’impediment del dret de reunió la pena de dos anys i deu mesos de presó, amb la concurrència de l’agreujant citat (article 22.4 del Codi Penal), a tots els acusats a qui l’Audiència Provincial de Madrid va imposar sis mesos de presó.
El TS també condemna pel delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública: un any i un mes de presó i una multa de 15 mesos per a 12 dels acusats. En dos casos l’Alt Tribunal agreuja lleugerament les penes: a Jesús Fernando Fernández el condemna pels dos primers delictes a dos anys i onze mesos. I a Juan Luis López García, a tres anys de presó. A aquests dos els imposa, a més a més, un any i dos mesos de presó i una multa de 18 mesos –a Jesús Fernando Fernández–, i també un any i dos mesos de presó i una multa de 16 mesos a Juan Luis López García. En el cas de Fernández, s’aplica l’agreujant de reincidència. El Tribunal Suprem conclou que, en vista dels arguments del fiscal i de les acusacions, cal assumir que “el propòsit comú dels assaltants” era d’intolerància “amb un acte de celebració del dia de Catalunya”, una commemoració que existeix en termes similars “en totes les comunitats autònomes espanyoles”.
La decisió veu com a agreujant que l’assalt va tenir motius ideològics d’intolerància cap al catalanisme