El Barça treu el geni i trenca el llarg malefici d’Anoeta (0-1)
El Barça supera el malefici d’Anoeta deu anys després en un partit incòmode
La poció que va posar fi a la maledicció d’Anoeta va tenir un gust horrible. Va ser un partit lleig, tàcticament ric al principi i desconcertant després, resolt per un penal que encamina el pas del Barcelona a les semifinals de la Copa del Rei. Com si fos un ritual d’exorcisme, trencar el malefici no va ser fàcil ni agradable, però representa un reforç anímic per a un equip que ha flirtejat amb el desnonament i ara ha recuperat la línia dels títols.
La rebuda a l’autocar blaugrana a Anoeta va ser extraordinàriament hostil. L’afició donostiarra esgrimeix nombrosos greuges. Certament, si l’any té 365 dies i 8.760 hores, el partit es va disputar en el pitjor moment per a un soci de la Reial Societat, en vigílies de Sant Sebastià i en ple sopar tradicional previ a la Tamborrada. És com una matx a l’hora del teu casament. L’àrbitre, González González, a qui es recriminen diferents danys i perjudicis, tampoc no era
Neymar va provocar el penal d’Elustondo i el va convertir en un llançament impecable
del gust local. Així doncs, el duel va començar calent malgrat el clima gèlid, amb unes grades fervoroses i una Reial abalançada sobre la porteria de Cillessen.
El conjunt donostiarra es va estructurar d’una manera molt dinàmica, amb tots els efectius destinats a la pressió més que a mantenir una organització posicional. Eusebio Sacristán és realment generós i innovador des del punt de vista tàctic, però el Barcelona aviat va començar a amenaçar explorant passadissos entre les línies adversàries per amansir l’ímpetu donostiarra. Com que tots pugnaven per la propietat de l’esfèrica, al començament abundaven les imprecisions i, paradoxalment, les possessions eren breus pels dos bàndols. La pólvora havia de marcar les diferències, una matèria de què el Barça està ben proveït.
Luis Enrique va decidir alinear Umtiti, Digne i Rakitic. Les tres titularitats del croat des del 3 de desembre han estat a la Copa del Rei. L’equip no va poder adquirir un control clar del centre del camp, on Busquets va protagonitzar un parell de pèrdues tan innecessàries com arriscades, però tampoc no va transferir el domini. L’única oportunitat donostiarra en el primer acte va quedar restringida a un xut d’Illarramendi des de la frontal desviat a córner per Umtiti. El Barça també va patir l’escassetat d’oportunitats, però la picardia de Neymar va compensar la sequera. Elustondo va picar l’ham i va fer caure el brasiler quan l’havia retallat a l’àrea. Messi va tornar a regalar-li el llançament com al partit del Camp Nou contra l’Athletic i Neymar va convertir el penal de manera impecable, ajustat al pal dret de Rulli quan el porter s’havia llançat al costat contrari. Un gol en camp contrari en una eliminatòria, i encara més si es tracta d’Anoeta, té més valor que les angules
L’afició local, molesta per l’horari, es va mostrar extraordinàriament hostil amb el Barça i l’àrbitre
del sopar de Sant Sebastià.
La lluita, dura però allunyada de les àrees, va persistir fins al descans. Messi es va retirar al vestidor indignat amb l’àrbitre, que l’acabava d’obsequiar amb una amonestació perquè va considerar que havia retardat deliberadament el servei d’una falta. Rep puntades de peu a centenars i l’argentí va rebre una groga per una nimietat. En fi, González González. El Barça també té un expedient d’actuacions funestes d’aquest col·legiat.
En la represa André Gomes va rellevar Iniesta i més tard Denis Suárez, que la temporada passada va facturar dos gols amb el Vila-real a Anoeta, va agafar el lloc de Rakitic, i el partit es va descontrolar. Neymar hauria pogut definir , però el control se n’hi va anar llarg i Rulli va poder avortar una magnífica oportunitat, de manera que l’equip d’Eusebio i el seu públic van poder mantenir la moral elevada. La protesta va ser eixorda-
dora quan l’àrbitre va indicar un fora de joc inexistent de Zurutuza quan s’havia quedat sol al segon pal després de l’execució d’una falta lateral.
Tot era una mica caòtic. Hi havia més ordre a la Tamborrada que va desfilar abans del partit per la pista que envolta el terreny de joc que sobre la gespa. La qualitat, almenys tàctica, que va imperar al primer temps es va esvair al segon, quan la Reial va buscar imposar-se per ímpetu i el Barça va semblar passiu i conformista. El conjunt de Luis Enrique va córrer perill en una penetració d’Elustondo conclosa amb una rematada massa creuada. A l’àrea contrària Rulli va haver d’esforçar-se en una doble sortida, primer als peus de Suárez i després als de Neymar. El que va semblar penal va acabar en una targeta per al brasiler per simularlo. Detalls enmig d’un desordre que només es pot justificar en el resultat.