Una equació diabòlica
Ni l’Estat Islàmic (EI), ni Al-Qaida Central (AQC) no han ocultat mai el seu pla bèl·lic universal ni tampoc no han dissimulat sobre l’ús del terror com una de les armes que utilitzen en la guerra contra l’infidel, contra els croats. Per ells el terrorisme és una tàctica més que en cap moment no distingeixen dels actes de guerra convencional. Parlen de terror i de guerra sense distinció del concepte de tal manera que consideren els atemptats com una acció bèl·lica que saben que, a més de l’efecte mortal que causa, posen a prova la legislació occidental que distingeix entre actes de guerra i terrorisme. Per l’aparell de propaganda i comunicació de l’EI tot és el mateix, de manera que comptabilitzen igual, com a victòries d’una mateixa guerra, els atemptats de Niça o Berlín o qualsevol ofensiva sobre Alep. A les publicacions i vídeos no hi fan diferències. Des del seu punt de vista sempre es tracta d’una mateixa conflagració que es desenvolupa a Síria i l’Iraq, en altres fronts asiàtics i africans i que té també com a gran escenari els carrers d’Europa. En canvi, l’EI sí que admet per escrit en les publicacions diferències en la forma de lluita en relació amb els escenaris en què desenvolupa la seva gihad.
Considera que a Síria i l’Iraq els soldats del Califat practiquen una lluita oberta a la vista del món, mentre que a Occident el combat el planteja a través d’altres soldats que considera situats “darrere de les línies enemigues” i que formen part de l’anomenat exèrcit invisible desplegat a Europa. En tots els casos, la propaganda i les comunicacions de l’EI o d’AQC valora els seus combatents com a herois mereixedors del paradís, sense fer distinció d’on o de quina forma combaten. És a dir, qui per Occident és un terrorista suïcida que utilitza un camió com a arma, per l’EI és un combatent que mor en batalla i mereix tots els honors.
Aquest exèrcit invisible actua a Europa i a fora amb tota la freqüència de què és capaç en resposta a una equació diabòlica relacionada amb la pèrdua de posicions de l’EI a Síria i l’Iraq. És a dir, el retrocés militar de l’Estat Islàmic, que ja suposa una pèrdua d’una superfície comparable a la meitat de Corea del Nord, implica automàticament l’augment dels atacs –atemptats– a Occident.
Les últimes instruccions de l’Estat Islàmic i també d’AQC –l’estratègia de la qual no és la mateixa que la de l’EI encara que sí el seu objectiu final– recomanen als gihadistes de tot el món que, en lloc d’anar a Síria i l’Iraq massivament per incorporar-se al combat local, es dediquin a atacar l’infidel al seu propi territori. D’aquesta manera, l’EI està aplicant tot el seu poder de convicció per activar els seus simpatitzants fanatitzats –l’Europol ja en té 65.000 fitxes, de les quals vam informar el 27 d’octubre passat– a fi de pressionar al màxim Occident.
En aquest sentit, l’EI encoratja el terror com a fórmula de gran efectivitat per a les seves finalitats, de la mateixa manera que en altres escenaris africans podria decidir ben aviat de passar-se a la guerrilla. Diuen des de l’EI: “Col·locats darrere de línies enemigues, el mujahidí (soldat de la gihad) del terror té a la seva disposició multitud d’armes i tècniques que pot fer servir en qualsevol moment per causar misèria i destrucció entre els enemics d’Al·là, donant amb les seves accions una lliçó inoblidable a cada nació kafir (no creient) que es compromet en la guerra contra l’Estat Islàmic”.
Les recomanacions que transmeten als seus seguidors sobre com cal portar la gihad bèl·lica fins als carrers de les ciutats occidentals són concretes, clares, precises i van acompanyades de tutorials
L’Estat Islàmic realça la letalitat del foc i posa com a exemple els incendis deliberats a Israel
sobre maneres d’armar-se sense ser detectats i on i com actuar. Per exemple, els atropellaments amb camions, com els de França, Alemanya o Israel, país que és bàsicament el camp de proves del totalitarisme islamista per assajar noves fórmules per matar, estan dissenyats pels estrategs de l’EI. En el número 3 de la seva revista Rumiyah van publicar un amplíssim reportatge sobre l’ús de camions com a arma en què deien: “Encara que, sent una part essencial de la vida moderna, molt pocs realment comprenen la capacitat mortal i destructiva dels vehicles i la seva capacitat de causar gran nombre de víctimes si s’utilitza de manera meditada. Es va demostrar molt bé en l’atac llançat pel germà Mohamed Lahuaiej Buhlel que, mentre viatjava a la velocitat d’aproximadament 90 quilòmetres per hora va solcar, amb el seu camió de càrrega de 19 tones, multituds que celebraven el dia de la Bastilla a Niça, França, aconseguint, a través del seu atac, la matança de 86 croats i ferint-ne més de 434”.
Altres publicacions han explicat com apunyalar o com blindar les comunicacions a internet i ara, en la seva última comunicació, en el número 5 de Rumiyah, l’EI recomana i explica amb tota mena de detalls la fabricació i ús “correcte” dels còctels molotov. Amb això, mentre retrocedeixen a Síria i l’Iraq, acaben de sumar el foc a l’atropellament massiu. I, per demostrar als seus “soldats” ocults l’efectivitat aterridora del foc els recorden que “tothom va ser testimoni dels focs devastadors que van castigar els assentaments jueus a Palestina, destruint prop de 700 habitatges jueus. (...) Aquest acte deliberat de destrucció va demostrar la letalitat d’una operació sense esforç”.
El missatge de l’EI sona aterridor, però és molt ben conegut per les forces europees antiterroristes que cada vegada amb més celeritat desarticulen cèl·lules que d’una manera o una altra formen part d’aquell exèrcit invisible en el qual l’EI refugia la seva lenta derrota exclusivament militar però en absolut ideològica.