El Banc d’Espanya dona suport als imputats pel cas Bankia
L’oposició demana al Congrés que es creï una comissió d’investigació
La comissió executiva del Banc d’Espanya va tancar files per defensar els directius imputats per l’Audiència Nacional per la seva participació en la presumpta falsedat documental o estafa –ja es veurà– de la sortida a borsa de Bankia el juliol del 2011. Alhora, els grups de l’oposició al Govern central van demanar al Congrés dels Diputats l’obertura d’una comissió d’investigació per aclarir els fets i exigir, eventualment, responsabilitats polítiques. Avui mateix, Luis de Guindos, ministre d’Economia i Competitivitat, compareixerà a petició pròpia i dels grups en la comissió d’Economia per donar explicacions sobre el cas.
L’enrenou provocat per la decisió de l’Audiència Nacional d’imputar Miguel Ángel Fernández Ordóñez, exgovernador del Banc d’Espanya, i Julio Segura, expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), juntament amb altres alts directius del supervisor bancari, va passar així del terreny judicial de l’Audiència Nacional a l’arena política. De fet, la inclusió de les cúpules de dos òrgans “sistèmics” en la investigació de les actuacions presumptament delictives que concorren en el cas Bankia qüestiona el mateix funcionament del sistema. Per això, les reaccions polítiques i institucionals transmeten des de dilluns tanta preocupació.
En un breu i estrany comunicat, el Banc d’Espanya va donar compte del resultat de la reunió de la comissió executiva i va explicar que havia acceptat les renúncies de Mariano Herrera, director de supervisió, i Pedro Comín, el seu executiu adjunt, a més de la de Pedro González, director d’inspecció. Tot i això, l’entitat no només no va dirigir cap retret als seus ja ex-alts càrrecs sinó que els va agrair públicament els serveis prestats, encara que no va citar en cap moment Miguel Ángel Fernández Ordóñez, el responsable màxim del banc quan es van produir els fets investigats pel jutge i que va deixar el càrrec el juny del 2012, abans de la fi prevista del seu mandat.
En canvi, Luis María Linde i Javier Alonso, governador i subgovernador del Banc d’Espanya, i els consellers Vicente Salas i Fernando Eguidazu –tots ells, membres amb vot de la comissió executiva– van decidir donar suport per unanimitat als responsables de regulació que ahir es van desvincular de l’entitat i defensar l’actuació de la institució. “La comissió executiva manifesta la seva plena confiança en tots els responsables del Banc d’Espanya” als que afecta la imputació de l’Audiència Nacional i “confia plenament” que s’aclariran “els dubtes” (sic) sobre el procediment del banc en el procés de constitució i reca-pitalització de BFA-Bankia. Tot es va ajustar, conclou la nota, “al compliment de la normativa, a la defensa de l’estabilitat financera i a l’interès general”.
La sortida a borsa de Bankia es va articular en la subscripció de 3.100 milions per part de milers d’inversors particulars, que va estar avalada per la pràctica totalitat de la banca espanyola, i una captació de fons institucionals d’empreses i entitats –gairebé totes també espanyoles– que va tirar endavant amb un fortíssim descompte i moltes pressions polítiques. Bankia necessitava aquells recursos després que el Govern central elevés les exigències de capital aquell mateix any, però, malgrat capitalitzar-se fortament, només va resistir deu mesos. A començaments del 2012, dos decrets del nou Govern del PP van obligar tota la banca a elevar substancialment les provisions per cobrir el deteriorament del valor dels actius immobiliaris. I Bankia va haver de ser nacionalitzada el maig del 2012 i el grup que formava amb la seva matriu Banco Financiero y de Ahorros (BFA) va rebre una injecció de 22.000 milions d’euros que, juntament amb les d’altres bancs, van provocar la petició d’Espanya de 100.000 milions d’euros a Europa.
La judicialització del fiasco havia afectat fins ara només els antics gestors de Bankia –amb l’exvice-president del Govern, Rodrigo Rato, al capdavant– i Deloitte, l’auditora de l’entitat. Però ni la CNMV ni el Banc d’Espanya no s’havien vist involucrats més enllà del descrèdit de les dues institucions, que no s’ha recuperat en els gairebé cinc anys transcorreguts.
“Segur que, quan el temps posi cadascú en el seu lloc, la feina del Banc d’Espanya al llarg d’aquests anys de crisi serà reconeguda i justament valorada per tothom”, va vaticinar Fernández Ordóñez fa un any al seu llibre Economistas, políticos y otros animales (Península, 2016). Això encara no ha passat. Al contrari, dotze mesos després, el prestigi del Banc d’Espanya no s’ha recuperat i tant l’exgovernador com els fins ara principals executius de l’entitat estan sota sospita. A la plaça de Cibeles de Madrid creuen, malgrat tot, que els sòlids indicis de responsabilitat que veu l’Audiència no portaran enlloc.
DEL JUTJAT AL PARLAMENT L’endemà de la interlocutòria de l’Audiència, l’oposició exigeix que s’investigui EL VATICINI L’exgovernador va dir que el temps ho posaria tot al seu lloc, però ell podria ser processat