Desigualtat salarial: les barcelonines guanyen 7.400 € menys
La discriminació per sexe afecta tots els sectors
A Barcelona –poseu aquesta ciutat com a exemple d’una veritat universal– hi ha una bretxa socioeconòmica de caràcter territorial, de separació de les condicions de vida als barris, que la crisi que va començar el 2008 ha engrandit. I hi ha una altra fractura que ve de més lluny i tot, que troba coincidències amb l’anterior i que ni els temps de bonança ni els de recessió no aconsegueixen tancar. A la capital catalana, els homes perceben, de mitjana, un salari un 22,8% superior al de les dones, o, dit d’una altra manera, un home guanya 7.424 euros l’any més que una dona. I el que resulta més feridor i confirma la pervivència d’una profunda i absurda discriminació en funció del sexe: aquesta diferència de retribucions es dona en tots els oficis, des dels treballadors de la indústria fins als dels serveis, en totes les edats i en totes les categories professionals, des dels alts càrrecs directius d’una empresa fins als llocs de treball més mal retribuïts i amb menys qualificació.
La realitat que tothom sospitava, però poques vegades s’havia analitzat al detall i en l’àmbit d’un municipi com Barcelona, es confirma ara gràcies a les estadístiques salarials que ha desenvolupat el Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament a partir de les dades obtingudes de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL), que conté i creua la informació anònima de la Seguretat Social, de l’Agència Estatal Tributària i del padró municipal.
L’estudi compara les dades del 2010 amb les corresponents al 2015 i traça l’evolució d’aquests sis anys. Avui la consellera de Treball, Dolors Bassa, presentarà l’informe “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones”. Els resultats de l’estudi, fet per la Generalitat, certificaran que aquesta enorme fractura és un mal generalitzat.
Del 2010 al 2015 el salari mitjà
a la capital catalana va passar de 28.444 euros (salari brut) a 28.861 euros. Tot i això, en aquest període l’increment dels preus (IPC) va ser d’un 8,5%. Descomptada aquesta variació de preus, el resultat és que el salari del 2015 en euros del mateix poder adquisitiu que el 2010 va ser només de 26.951 euros. En definitiva, entre el 2010 i el 2015 la capacitat adquisitiva dels treballadors assalariats residents a Barcelona va disminuir un 6,5% (a Catalunya i a Espanya va ser del 6,1% i del 5,5%, respectivament).
L’informe municipal revela que, en el període de temps considerat, la bretxa salarial entre homes i dones es va reduir lleugerament. En termes reals el salari dels homes va disminuir un
7,4% i el de les dones només un 5,2%. Però és que fins i tot aquesta nota d’aparent justícia social té una explicació poc agradable per als drets de les dones: “La reducció de la taxa d’atur dels homes, superior a les de les dones –apunta el Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona– reflecteix unes incorporacions al mercat laboral amb uns sous inferiors” als que es percebien en anys anteriors. I és que, si bé el 2010 la taxa d’atur de les barcelonines era inferior a la dels homes (14,9% i 17,2%, respectivament), el 2015 la situació s’havia invertit (14,6% d’atur femení i 13,3% masculí).
Analitzant altres dades més recents, acabades de sortir del forn, s’observa que aquesta tendència perdura actualment. A finals de gener d’aquest any hi havia registrats a Barcelona 37.319 homes aturats i un nombre superior de dones, 41.983, en la mateixa situació.
Les dades de què disposa l’Ajuntament de Barcelona revelen que les diferències salarials es donen tant en el sector laboral amb més bons sous, el de les empreses financeres i d’assegurances,
com en el més mal pagat, el de l’hostaleria. En el primer cas, la retribució mitjana d’un home és un 38% superior a la d’una dona. En el de l’hostaleria, les treballadores perceben a l’any un 6,6% menys d’ingressos bruts que els seus companys.
I la igualtat de sexe ara com ara és una quimera si comparem els sous mitjans d’un home i d’una dona del mateix grup professional. En la categoria dels directius, enginyers i llicenciats, la diferència és del 29%. En la dels treballadors menys qualificats o menors de 18 anys, un 18% separa els homes de les dones.
L’Ajuntament de Barcelona es planteja introduir clàusules o incentius per reduir aquesta bretxa salarial entre homes i dones en la pròxima aprovació del salari mínim de ciutat, que el Consistori està negociant amb entitats patronals, sindicats i empreses. Aquesta iniciativa, avalada de manera molt majoritària pels grups municipals, pretén fixar un salari mínim de referència (entorn dels 1.000 euros) tenint en compte que a Barcelona el cost de la vida és superior al d’altres àmbits territorials. L’Ajuntament confia que moltes de les empreses de la ciutat, incloent-hi les de més envergadura, s’avinguin a firmar aquest compromís. Precisament, en l’elaboració de la previsió de comptes municipals per a aquest any, els tècnics de l’Ajuntament van fer un informe sobre l’impacte de gènere del pressupost que incloïa una aproximació a la realitat salarial d’homes i dones en l’administració local mateixa. Les dones, que representen el 34,02% de la plantilla municipal, reben el 32,66% de la despesa en el capítol de personal.