Males companyies

DONALD Trump va dir al matí que no deixaria entrar gent equivocada i a la tarda feia sortir del seu equip l’exgeneral Michael Flynn, conseller de Seguretat Nacional. Tan pendent està el president dels Estats Units dels que volen venir que no posa prou atenció als que no hi haurien de ser. Flynn no era un paio de confiança: ni ara en el Govern, ni abans durant la campanya. No va ser una mala elecció, sinó una opció forassenyada. Pocs assessors de seguretat han provocat mai tanta inseguretat. Obama el va haver de destituir com a cap de la intel·ligència militar perquè va filtrar un document en què suggeria que la Casa Blanca estava donant suport als gihadistes a través de la CIA. Quan va ser rellevat, el va fitxar el canal rus RT (abans Russia Today), que acostuma a acollir les veus dissidents de la política nord-americana. Allà va defensar l’aliança amb Rússia per posar fi a l’islamisme radical i va responsabilitzar Barack Obama i Hillary Clinton de l’aparició de l’EI. Parafrasejant Groucho, podria dir: “I si no els agraden les meves ocurrències, en tinc d’altres”.

Flynn no ha hagut de plegar pels seus deliris, sinó per haver mentit. Com en tantes ocasions, no són les decisions sinó les falsedats les que arruïnen les carreres polítiques. Flynn va mantenir diverses converses, telefòniques i amb missatges de text, amb l’ambaixador rus Serguei Kisliak entre el novembre i el gener. Una de les quals, el 9 de desembre, quan Obama va imposar dures sancions a Rússia. L’exgeneral va negar al vicepresident que hagués parlat amb Kisliak, cosa que és ridícula perquè hauria de saber que l’espionatge dels Estats Units sempre para l’orella i la té ben fina.

“No freqüentis les males companyies, no sigui cas que augmentin”, recomanava el poeta gal·lès George Herbert, sabent que els indesitjables no van mai sols. El problema de Trump és que està envoltat de gent que difícilment deixaríem de cangur dels nostres fills.