Justin Welby
L’arquebisbe anglicà critica la política migratòria de May
ARQUEBISBE DE CANTERBURY
Justin Welby, arquebisbe de Canterbury, va aprofitar l’obertura del sínode de l’Església anglicana per alertar sobre l’amenaça d’un nou feixisme que, segons el seu parer, s’amaga rere la xenofòbia emparada per Trump i el Brexit.
Si Donald Trump regira l’estómac a més de la meitat dels nord-americans (i bona part del planeta) amb el seu mur, el seu racisme, islamofòbia, sexisme i menyspreu pel medi ambient, Theresa May, amb menys intensitat, també posa els pèls de punta a milions de britànics. No tant pel Brexit en si mateix com pels seus efectes secundaris de caire populista, com el cop de porta als nens refugiats.
No és que les portes del país –malgrat la seva tradició d’humanisme, asil polític i sensibilitat a les calamitats alienes– estiguessin el 2017 obertes de bat a bat als gairebé cent mil menors d’edat que viuen en condicions gairebé infrahumanes en campaments europeus de refugiats com el de Calais, vulnerables a la malaltia, el tràfic de persones i els abusos sexuals. Però una esmena a la llei d’immigració, promoguda per lord Dobs (un laborista), preveia la seva arribada sense traves al Regne Unit, i s’esperava l’arribada progressiva al país de diversos milers en els propers mesos.
De moment se n’han fixat doscents, però Theresa May ha dit que n’admetrà 150 més i, a partir d’aquí, cap més, malgrat que les autoritats municipals de nombrosos comtats estan disposades a allotjar-los fent-se càrrec dels costos. En els nou mesos previs a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit va organitzar l’anomenat kindertransport per al rescat i assentament de deu mil nens, predominantment jueus, d’Alemanya, Àustria, Polònia i Txecoslovàquia. Aquell esperit continua viu en molta gent, però no en el Govern. La primera ministra Theresa May –que va ser responsable d’Interior durant sis anys– interpreta el Brexit com una reducció dràstica de la immigració i un control ferri de les fronteres, encara que l’economia pateixi. I això malgrat que la població anglesa envelleix, i el país necessita estrangers perquè paguin impostos i les pensions.
No només l’oposició, sinó també personatges de la societat civil i religiosa, han criticat amb enorme duresa la política de May cap als nens refugiats, entre ells dos centenars de figures de la literatura, la música i el món de l’espectacle (els actors Ralph Fiennes, Keira Knightley, Carey Mulligan i Benecict Cumberbatch, l’exfutbolista Gary Lineker, el grup Coldplay). I també l’arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, prototip de l’oposició no tant al Brexit com a la manera com s’interpreta.
En la inauguració del sínode de l’Església anglicana, Welby ha situat
El Govern britànic ha fet marxa enrere i ha tancat les portes als nens refugiats de Calais i altres camps
tant el Brexit com l’elecció de Donald Trump en el marc de l’“auge del nacionalisme, el populisme i fins i tot el feixisme a tot el planeta”, comparant el president nordamericà amb líders d’ultradreta com Marine Le Pen i l’holandès Geert Wilders, i presentant les seves polítiques com “un exemple de la por i l’exclusió”.
“El Brexit (sobre el qual és ambivalent) ens dona l’oportunitat de reinventar la Gran Bretanya per a millor, com una societat més equitativa i justa, sense tantes diferències entre rics i pobres –ha dit l’arquebisbe–. Però la solució no és erigir noves barreres, prohibir l’entrada als Estats Units a musulmans, ni rebutjar la tradicional hospitalitat britànica als nens refugiats que han perdut els pares”. Les seves paraules, com les dels actors, cantants i escriptors, han entrat per una orella a Downing Street, i han sortit per l’altra. No són bons temps per a la compassió.