La Vanguardia (Català)

Michael Flynn

Creixen les veus que demanen investigar la connexió del president amb Putin

- FRANCESC PEIRÓN Nova York. Correspons­al

EXCONSELLE­R DE DONALD TRUMP

El conseller de Seguretat Nacional dels EUA es va veure obligat a dimitir després de saberse que va vulnerar la llei i va mentir al vicepresid­ent Pence negant que hagués tractat amb l’ambaixador rus de les sancions a aquest país.

La connexió russa li passa factura a l’Administra­ció Trump en la seva quarta setmana d’exercici del poder i amenaça amb una tempesta de pes. Ni els més saberuts analistes aventurave­n una commoció així en tan sols 24 dies.

Un Sant Valentí molt especial el que es va viure ahir a la Casa Blanca. L’enamoramen­t del president Donald Trump pel seu homòleg a Moscou, Vladímir Putin, s’obre a noves sospites a costa del seu conseller de Seguretat Nacional. Michael Flynn es va veure obligat a dimitir per haver mantingut converses amb un diplomàtic d’aquell país –amb qui va tractar les sancions a Rússia aprovades per Obama– i descobrir-se després que va enganyar el vicepresid­ent, Mike Pence, sobre això.

El portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va reconèixer ahir que el president Trump va saber d’aquella mentida el 26 de gener. La fiscal general interina, Sally Yates, va comunicar que els serveis secrets disposaven d’enregistra­ments i que Flynn podia ser objecte de xantatge. Yates va acabar després acomiadada per no donar cobertura legal a l’ordre islamòfoba.

Segons The New York Times ,iper llançar més llenya al foc, l’FBI va interrogar Flynn, poc després de jurar el càrrec, per les seves trucades a l’ambaixador rus.

Molt a la defensiva, Spicer va replicar que el consell assessor havia analitzat l’afer i que havia conclòs que no havia comès una il·legalitat. “No és una qüestió legal, sinó de pèrdua de confiança”, va remarcar, per no haver ofert al vicepresid­ent els detalls adequats. També va matisar que el Departamen­t de Justícia va retenir aquesta documentac­ió abans de comunicar-ho al consell assessor de la presidènci­a. Davant les preguntes de si Flynn va actuar pel seu compte, va afirmar que “el president no va donar instruccio­ns a Flynn perquè parlés de les sancions”.

Des dels dos costats de l’espectre hi va haver peticions que s’obri una investigac­ió. Un referent com el senador republicà John McCain va sol·licitar “anar fins al fons”, mentre que el congressis­ta demòcrata Seth Moulton va indicar que aquest “petit o no tan petit cas es fa gegantí si s’observen les connexions entre el president i Rússia”.

“Complirem amb la llei”, va dir Spicer pel que fa a la col·laboració en la investigac­ió. “Però no pensem que hi hagi una qüestió legal, sinó de confiança”, va insistir.

Si bé el president no va actuar en saber-ho–Spicer va insistir que calia revisar l’afer–, el motiu determinan­t perquè Flynn dimitís va ser l’avís del Departamen­t de Justícia. L’advertènci­a, avançada per The

Washington Post, va rebre el qualificat­iu habitual: “Notícia falsa”.

Aquest cas despulla totes les misèries d’un govern que no se sap de què peca més, si de supèrbia, de fanfarrone­ria o d’inexperièn­cia. O de tot alhora, enmig de l’enrenou per la garrotada judicial a l’ordre de prohibir l’entrada als EUA als ciutadans de set països musulmans, o a la caòtica gestió de la crisi nuclear amb Corea del Nord en ple sopar festiu al restaurant de Mar-a-Lago (mansió de Trump a Florida) davant altres comensals.

“La història real és per què hi ha tantes filtracion­s il·legals que surten de Washington”, va tuitejar ahir Trump. L’afirmació correspon a la mateixa persona que com a candidat va celebrar totes les filtracion­s de Wikileaks, prèvia acció dels hackers, respecte a Hillary Clinton. Ara el molesta que el periodisme actuï com a tal, rascant per sota dels “fets alternatiu­s”.

“El president Trump ha de donar les gràcies a la seva estrella de la sort que els republican­s controlen les dues cambres, perquè els demòcrates anunciarie­n avui mateix si poguessin una investigac­ió a l’estil de la de Bengasi”, va escriure ahir James Hohmann al web del Post. Els conservado­rs es van gastar milions de dòlars de l’erari en una comissió a la recerca de proves, sense cap èxit, de la suposada negligènci­a de la secretària d’Estat, Hillary Clinton, en l’assalt a la missió diplomàtic­a de la ciutat líbia.

La falta de control al Capitoli no va evitar aquest dimarts la immediata reacció de l’oposició denunciant la presumpta corruptela, preguntant-se precisamen­t què sabia i quan ho va saber el president. Els demòcrates van exigir una investigac­ió de les relacions entre Trump i Putin.

En un comunicat, Nancy Pelosi, cap de la minoria a la Cambra Baixa, va sostenir que els nord-americans “es mereixen saber en tota la seva extensió la proximitat política, financera i personal entre tots dos i què significa això per a la nostra seguretat nacional”.

El cap del Cambra de Representa­nts, Paul Ryan, va indicar que el president havia pres la decisió correcta. No va anar més enllà perquè

PRIMERA BAIXA El conseller de Seguretat renuncia per les seves converses amb l’ambaixador rus

MIRAR CAP A UNA ALTRA BANDA

El líder dels EUA sabia des del 26 de gener que l’assessor mentia, però no el va acomiadar

no en sabia els detalls, encara que va remarcar que no és condemnabl­e buscar millors relacions amb Rússia.

Tot i això, altres republican­s com Roy Blunt, del comitè d’Intel·ligència, van donar suport que s’obri una investigac­ió. “M’agradaria saber si, en cas que Flynn hagués promès aixecar les sancions, ho va dir per si mateix o com a promesa de Trump”, va declarar.

“Per desgràcia i a causa de la rapidesa dels esdevenime­nts –va escriure Flynn a la nit en la seva carta de renúncia– vaig informar de manera inapropiad­a el vicepresid­ent amb dades incomplete­s de les meves trucades a l’ambaixador rus”. Per bé que ara se’n va, el president Barack Obama ja l’havia destituït com a cap de la Intel·ligència de Defensa.

Per més que va insistir en les disculpes, Pence es va sentir traït. La Casa Blanca va nomenar el tinent general retirat Keith Kellogg nou conseller de Seguretat Nacional provisiona­l.

El 29 de desembre, data en què Obama va imposar més sancions a Rússia pel seu pirateig al Partit Demòcrata en les passades eleccions, Flynn ja estava integrat a l’equip de transició. Aquella mateixa jornada va tenir dues trucades amb l’ambaixador Serguei Kisliak. Hi ha, almenys, un enregistra­ment dels serveis d’intel·ligència en els quals es constatari­a que, malgrat el que va confessar Flynn, sí que van al·ludir a les noves sancions.

Encara que Spicer va assegurar que no, Flynn pot ser acusat perquè hi ha una llei que impedeix als ciutadans corrents de discutir la política internacio­nal amb poders estrangers. Quan va fer les seves trucades al diplomàtic rus no era un càrrec oficial del govern.

Una vegada més s’ha evidenciat que la relació amb la veritat a l’Administra­ció Trump és una qüestió tènue. “Flynn gaudeix de tota la confiança del president”, havia dit l’estratega Kellyanne Conway davant les càmeres. Poc després es va anunciar la renúncia de Flynn. Conway va reaparèixe­r ahir dient el contrari, com si res.

 ?? CARLOS BARRIA / REUTERS ?? El fins ara conseller de Seguretat Nacional, Michael Flynn, dilluns abans de la roda de premsa conjunta entre Trump i Trudeau
CARLOS BARRIA / REUTERS El fins ara conseller de Seguretat Nacional, Michael Flynn, dilluns abans de la roda de premsa conjunta entre Trump i Trudeau
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain