Pequín i Seül, enfrontats
La Xina rebutja l’escut antimíssils que els EUA instal·laran a Corea del Sud per detectar els projectils nord-coreans
La instal·lació de l’escut antimíssils nord-americà a Corea del Sud ha enfurismat la Xina, que ha contestat amb un bloqueig comercial als productes i treballadors sud-coreans que ha augmentat encara més la tensió mentre Kim Jong-un es frega les mans.
Les relacions entre la Xina i Corea del Sud s’han degradat els últims mesos fins a nivells insospitats. Ni Pequín ni Seül no ho reconeixen oficialment, però els dos països es troben immersos en una espiral de represàlies a causa de l’acord assolit entre els Estats Units i Corea del Sud per desplegar en territori sud-coreà l’escut antimíssils nord-americà, conegut per les sigles THAAD en anglès. Un sistema de defensa pensat per protegir-se dels míssils de Corea del Nord que Pequín considera que atempta contra la seva pròpia seguretat.
El distanciament entre la Xina i Corea del Sud es va iniciar en el mateix moment que Seül i Washington van anunciar l’acord per ubicar el THAAD el juliol del 2016. El mes següent, l’agència Xinhua va publicar un comentari en què es feia ressò que Pequín considerava que els nous radars tenien prou potència per controlar el seu territori i que eren “una greu amenaça per a la seguretat nacional” i destrossarien “la confiança política mútua i els llaços econòmics entre Seül i els seus veïns”. La guerra estava servida.
Pequín va començar a pressionar a l’octubre suspenent concerts d’artistes sud-coreans i endurint les regles per a les importacions de la cultura pop d’aquest país, de la qual els xinesos són grans consumidors, i ha acabat, de moment, expulsant desenes de missioners. Entre el 10 de gener i el 10 de febrer ha fet tornar al seu país 70 missioners i les seves famílies, la majoria dels quals treballaven a la província de Jilin ajudant refugiats nord-coreans.
Seül va respondre a aquestes accions també amb mesures administratives. Els serveis d’immigració han deixat de donar nous visats o prorrogar els existents als professors xinesos dels 22 instituts Confuci que hi ha a Corea del Sud. “Tots els visats per als nous professors són rebutjats des de finals del 2016”, va dir a Yonhap una responsable de la Universitat Nacional d’Andong, al sud del país.
Pequín ha prosseguit la seva campanya concentrant la seva capacitat de dissuasió en la multinacional Lotte. Un grup amb presència a la Xina des del 1994 amb més de 150 locals i 26.000 empleats, que, a més, és el propietari dels terrenys triats pel Govern de Corea del Sud per instal·lar el sistema THAAD.
Una perseverança que ha conduït a les autoritats xineses a bloquejar la construcció d’un projecte immobiliari que aquest grup construïa a Shenyang, la capital de la província de Liaoning, després d’una inspecció d’incendis. La paralització d’aquesta obra, amb una inversió de 2.500 milions d’euros, és una trava més de les moltes amb què ha ensopegat el conglomerat sud-coreà a la Xina en els últims temps, en forma d’inspeccions fiscals i de seguretat. Una dinàmica que ha portat els seus directius a tancar alguns dels seus locals.
A més, Pequín ha restringit les importacions de productes cosmètics, d’electrònica i alimentació i ha rebutjat vuit vols xàrter de Corea del Sud. Tot apunta que la batalla entorn del THAAD encara anirà a més i la tensió entre tots dos països corre el risc d’agreujar-se.