Els temes del dia
L’obertura d’investigació judicial als responsables de la catastròfica sortida a borsa de Bankia, i la dimissió del conseller de Seguretat Nacional dels EUA, Michael T. Flynn, per mentir sobre les seves converses amb Rússia.
EL judici per la sortida a borsa de Bankia, la crisi del qual ha costat als espanyols 22.400 milions d’euros, més de la meitat del rescat bancari rebut de la Unió Europea, no es podia substanciar sense una investigació de l’actuació dels òrgans supervisors: el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Per això ha fet bé la Sala Penal de l’Audiència Nacional d’ordenar al jutge d’instrucció del cas que citi a declarar com a investigats els responsables de les dues entitats quan es van produir els fets. És una cosa que s’hauria d’haver fet abans, ja que la instrucció d’aquest cas va pel cinquè any.
Sembla evident que quan es du a terme la sortida a borsa d’una entitat no viable, com va ser el cas de Bankia, la responsabilitat va més lluny dels administradors i dels auditors, encara que ells haguessin manipulat presumiblement els balanços, i arriba fins als supervisors del procés que van ser els que van donar la llum verda i van autoritzar l’operació. Així ho ha entès l’Audiència Nacional.
La justícia haurà de determinar ara si els citats com a investigats, que són l’exgovernador del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez i l’expresident de la CNMV Julio Segura, així com altres alts càrrecs de les dues institucions, van incórrer en responsabilitats penals per haver permès la sortida a borsa de Bankia. El judici, en aquest sentit, adquireix una dimensió sense precedents en la investigació de les crisis bancàries espanyoles, ja que per primera vegada es qüestiona judicialment el paper exercit pels supervisors en comptes de limitar-se als administradors, el principal responsable dels quals, en aquest cas, és l’expresident de l’entitat, Rodrigo Rato.
En lloc d’optar per la nacionalització d’entrada del grup Bankia, que es va crear amb la suma d’un conjunt de caixes d’estalvis en crisi, es va optar per un intent de fugida endavant, amb la sortida a borsa de l’entitat, que va acabar amb un enorme fiasco que va posar en risc el conjunt del sistema financer espanyol.
Quan Bankia va sortir a borsa el 2011 per recapitalitzarse va declarar uns beneficis de 309 milions d’euros, mentreque,enrealitat,teniaunforatdepropde3.000milions d’euros, fet que es considera una estafa als inversors que van comprar accions, el valor de les quals va caure en picat, sobre la base d’una informació falsa avalada pel Banc d’Espanya i autoritzada per la CNMV. Aquest fet és el que fa que l’Audiència Nacional afirmi que, a més dels errors d’anàlisi i estratègia sobre la gestió de la crisi bancària, els supervisors haurien incorregut en indicis de criminalitat per haver participat, directament o indirectament, en l’engany als inversors. En aquest sentit, esmena la decisió prèvia del jutge encarregat del cas, Fernando Andreu, que s’havia negat fins ara a ordenar les citacions dels supervisors.
L’Audiència Nacional considera raonable i raonada l’existència de múltiples indicis de criminalitat per part dels supervisors, com a garants de l’operació, en vista de noves informacions dels serveis d’inspecció del Banc d’Espanya en què s’advertia que Bankia no era viable. Malgrat això, estima que en la fase actual de la instrucció encara no cal parlar de delictes concrets i que cal continuar indagant per poder formular una acusació precisa. En qualsevol cas, el gir que ha fet el judici de Bankia és transcendent i molt important per aportar més llum a uns fets que han sortit molt cars a tots els espanyols, així com per remarcar més la responsabilitat de l’actuació dels òrgans reguladors de les finances espanyoles.