Corrupció sense indult
La reforma de la llei del 1870 podria entrar en vigor d’aquí tres o quatre mesos
Els condemnats per corrupció o per violència de gènere no podran ser indultats.
El primer indult de la història de la humanitat, segons va rememorar ahir el diputat socialista Juan Carlos Campo, va ser l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís... Sense remuntar-se tant enllà, un dels primers indults rellevants que va concedir el Govern de Mariano Rajoy, el 2012, va ser el que va beneficiar Josep Maria Servitje, alt càrrec de la Generalitat de Jordi Pujol que va ser condemnat en el cas Treball. Tot just un any abans, l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero també va concedir un indult polèmic, al llavors conseller del Banco Santander Alfredo Sáenz.
Aquestes mesures de gràcia, un mecanisme discrecional en mans del Govern central, es fonamenten en una llei vuitcentista, del 1870, que el 1988 es va reformar però per suprimir fins i tot la necessitat de motivar-les. Però la pressió social, els acords d’investidura subscrits per Albert Rivera tant amb Mariano Rajoy com amb Pedro Sánchez, i el programa electoral del PSOE, a més del suport de tots els grups del Congrés, s’han sumat, ara, per impulsar la prohibició de l’indult, total o parcial, per als càrrecs públics condemnats per delictes de corrupció, i també per als delictes de violència de gènere.
Ahir, doncs, el ple del Congrés va aprovar per unanimitat de tots els grups –tot i que amb àmplies discrepàncies en la motivació i l’abast– prendre en consideració la proposició de llei presentada pel PSOE amb aquesta finalitat. Ja el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va anunciar al desembre la seva intenció de prohibir els indults als condemnats per corrupció. I això que el maig del 2015 el ple ja va debatre una iniciativa idèntica, tot i que llavors la majoria absolutíssima del PP va impedir aprovar-la. El portaveu de Ciutadans, Ignacio Prendes, va aprofitar ahir per donar la benvinguda al PP i al PSOE: “Els hem portat a un terreny on no han estat els darrers 40 anys”, es va felicitar. Ara, en tot cas, i un cop tramitada en comissió, aquesta reforma es podrà aprovar i entrar en vigor, segons les previsions, d’aquí tres o quatre mesos.
El socialista Juan Carlos Campo, que va defensar la proposta, va limitar la iniciativa als delictes de corrupció i violència de gènere, i va afegir la necessitat que l’indultat disposi d’un informe favorable del tribunal sentenciador, a més de la seva motivació i la seva publicació al BOE. Potser no s’evitarà que es continuïn cometent aquest tipus de delictes, va admetre, però va confiar que la mesura tingui força preventiva. I actuï com a “fre a l’arbitrarietat” del Govern espanyol.
El PP va donar suport a la tramitació d’aquesta iniciativa però, segons va advertir el seu portaveu, Rafael Hernando, discrepant del fons de l’afer perquè alguns delictes, tipificats com a més greus, podrien continuar sent indultats. Per exemple, els de terrorisme, crim organitzat, pederàstia o violència sobre menors, segons va explicar en el ple Arturo García-Tizón. “Aquests delictes no tenen un rebuig social almenys tan fort com els de corrupció i violència de gènere?”, es va preguntar el diputat popular. I en això hi va coincidir la portaveu del PDECat, Lourdes Ciuró: “Per què només s’exclouen aquests delictes i no altres d’especial alarma social?”. En el mateix sentit es va pronunciar Mikel Legarda ( PNB).
Per Units Podem, que com tots els grups va donar suport a prendre en consideració la iniciativa, la proposta del PSOE és, tanmateix, “clarament insuficient”. El seu portaveu, Íñigo Errejón, va advertir que, com que afecta només funcionaris o càrrecs públics, no impediria un indult com el que va criticar que es va concedir al banquer Alfredo Sáenz.
Isidro Martínez Oblanca, de Fòrum Astúries, va lamentar en tot cas l’“oportunisme” del PSOE per intentar “penjar-se la medalla”. I va lamentar el “fervor antiindult” socialista dels darrers anys, just des que Rajoy va arribar a la Moncloa. No obstant això, va ressaltar que l’Executiu va concedir 27 indults l’any passat, davant els 245 de l’any 2011 o els 543 del 2007, sota els governs
“M’hi jugo el que sigui que el pròxim indultat serà Fernández Ordóñez”, diu Joan Baldoví
de Zapatero. I Joan Baldoví, de Compromís, va desafiar ses senyories: “M’hi jugo el que sigui que el pròxim indultat serà Miguel Ángel Fernández Ordóñez, el governador del Banc d’Espanya. Trigaran poc o molt, però ja veuran com guanyarà l’aposta”. I és que, segons va ressaltar, des de l’inici de la democràcia hi ha hagut 18.000 indultats, amb casos molt polèmics: des d’Alfonso Armada pel 23-F fins a tres condemnats de Filesa, Barrionuevo i Vera pel segrest de Segundo Marey, dos oficials del Iak-42, el jutge Gómez de Liaño o Jesús Gil y Gil... El portaveu d’ERC, Joan Tardà, també va donar el vistiplau a la tramitació d’aquesta iniciativa, malgrat considerar que “queda curta i arriba tard”. Però ja va aprofitar per reclamar des de la tribuna l’indult per al sindicalista Andrés Bódalo, víctima segons la seva opinió d’“un judici polític”.