Geoestratègia de taverna
Crítiques per com Trump va afrontar la crisi de Corea del Nord en un restaurant
L’
expressió que va utilitzar era “holy moly” que es podria traduir per “Déu meu”. També podria ser “més val creure-ho que anar-ho a veure”. Així es va expressar a la seva pàgina de Facebook Richard DeAgazio, que es va unir recentment al club que té Donald Trump –o la seva família, ves a saber com estan les coses legals– a la mansió de Mar-a-Lago, el seu palauet a la costa de Florida que ha rebatejat com la Casa Blanca d’hivern. Doncs això: “Holy Moly!!! Ha estat fascinant veure el torrent d’activitat després que Corea del Nord va llançar el seu míssil en direcció al Japó”, va escriure DeAgazio a la seva xarxa social.
No hi havia per a menys. Estava ell en ple sopar quan en una de les taules va començar un desplegament d’ordinadors, telèfons mòbils i de paperassa. Hi havia asseguts Donald Trump i esposa, compartint taula amb el primer ministre japonès, Shinzo Abe, i senyora. Els altres comensals van viure una escena que fins a l’arribada de Trump al poder semblava inversemblant. A la vista pública s’enfrontava a una crisi geoestratègica. “Wow!, som en el centre de l’acció”, va insistir DeAgazio, possiblement un dels que ha pagat 200.000 dòlars per obtenir el carnet de membre de l’establiment i que ha doblat la tarifa en les últimes setmanes, des de la presa de possessió de Donald Trump. Els experts es van dur les mans al cap quan van veure com un afer tan delicat, en un món farcit de filtracions, es tractava a la vista de tothom. “No hi ha cap excusa per resoldre una crisi internacional al bell mig d’un club”, van afirmar els demòcrates.
En general, atès que es tracta de matèria sensible, aquestes coses es tracten en la intimitat. La llum i els taquígrafs arriben després, com les fotografies del president Barack Obama i els seus assessors seguint la caça d’Ossama bin Laden.
El líder republicà al Congrés, Paul Ryan, va expressar la seva consideració que allà no es van treure documents classificats. “No em sembla malament que en un sopar es parli de política exterior”, va replicar. Al portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, gairebé el va molestar la pregunta: “És una prova que treballem braç a braç amb el Japó”.