L’OTAN rep l’Administració Trump amb més despesa en defensa
Mattis viatja a Brussel·les per a la reunió de ministres de Defensa de l’Aliança
Els ministres de Defensa de l’OTAN se sentiran avui una mica menys incòmodes quan el nou secretari de Defensa dels Estats Units, James Mattis, els reclami que inverteixin més en seguretat si volen que la seva aliança militar continuï tenint sentit. Ja han posat fil a l’agulla: el 2016, la despesa en defensa dels aliats europeus i el Canadà va augmentar un 3,8%, “molt més del previst”, va revelar ahir el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, mentre va recordar als governs que, tot i així, “queda molt per fer” per complir els seus compromisos.
La reunió de ministres de Defensa d’avui i demà serà la primera trobada de l’OTAN amb la nova Administració dels Estats Units. L’expectació davant la cita era ahir total a la seu de l’organització militar a Brussel·les. Donald Trump ha qualificat d’obsoleta a l’OTAN i, durant la campanya, va posar en dubte el compromís de defensa col·lectiva sobre el qual es va fundar l’aliança durant la guerra freda. Els comentaris de Mattis i el secretari d’Estat, Rex Tillerson, han estat més conciliadors i s’espera que avui l’Administració Trump reafirmi el seu compromís amb l’OTAN encara que deixant molt clares les seves expectatives.
Encara que l’objectiu que tots els aliats elevin la despesa en defensa fins a dedicar-hi el 2% del seu PIB el 2024 es va firmar el 2014 en la cimera de Gal·les a instàncies de l’administració de Barack Obama, amb Trump “hi ha una diferència molt clara en l’èmfasi”, segons admeten fonts diplomàtiques aliades. Actualment només cinc països europeus arriben a aquell nivell i no es descarta que el nou lideratge a Washington reclami més compromisos.
“S’estima que voldran alguna cosa més que repetir els compromisos de Gal·les” i “concretar-ho més”, afegeixen les fonts. La nova Administració dels EUA sempre ha posat l’èmfasi en “un millor repartiment de la càrrega”, compromís que ahir va recordar Stoltenberg. Una possibilitat seria exigir més participació en missions internacionals, un terreny en què Espanya, per exemple, està més ben situada que a la taula de despesa en defensa (0,91% del PIB el 2015). Al seu dia, però, Washington va ser reticent a aquesta idea i va preferir centrar-se en l’objectiu del 2%, considerat simplista per alguns. D’acord amb xifres del 2016, el Regne Unit dedica el 2,21% del seu PIB a defensa, França l’1,78%, Alemanya l’1,19% i Itàlia l’1,1%, davant el 3,61% dels EUA.
“Alguns països encara estan lluitant” per frenar les retallades, va reconèixer el secretari general preguntat per l’impacte dels problemes pressupostaris de la zona euro, en especial Itàlia, en els seus compromisos amb l’OTAN, “però tots han de complir els seus compromisos”. “Si hem reduït la despesa quan les tensions anaven a menys, hem de ser capaços d’augmentar-lo quan van a més, com passa ara”, va recalcar Stoltenberg amb referència a la nova assertivitat russa i el terrorisme gihadista.
Els ministres de Defensa discutiran avui fórmules per augmentar la contribució de l’OTAN –actualment en ple reforçament de les seves capacitats a l’Est– a la lluita contra el terrorisme de l’Estat Islàmic. L’Administració Trump insisteix en aquesta idea, que també interessa als països del flanc sud. Els ministres podrien donar avui llum verda a l’obertura d’un centre regional al quarter aliat de Nàpols per analitzar les amenaces procedents del nord de l’Àfrica i el Pròxim Orient.
Washington podria demanar que es concreti o es reforci el compromís d’elevar el pressupost militar