El sobiranisme català no és populista
“No val fer trampa i associar populisme o proteccionisme amb una definició simplista de nacionalisme”
El món, Europa i Catalunya viuen moments de canvi. S’han desfermat nous moviments i fenòmens, tant socials com polítics, que posen en crisi i qüestionen antics patrons i valors que semblaven inamovibles. Esdeveniments transcendents com el Brexit, el triomf de Trump o el creixement de formacions populistes o xenòfobes arreu, posen en safata la utilització d’arguments simplistes, o directament falsos, a l’hora d’analitzar algunes de les coses que estan passant.
És en aquest context en què Catalunya està vivint moments decisius. El judici pel 9-N cartografia amb força claredat la situació: un Govern espanyol enrocat en un desert de propostes –malgrat una predisposició al diàleg de cartró pedra– que ha fiat a la “brigada Aranzadi” (feliç troballa de l’admirat Enric Juliana) tota l’artilleria contra el procés català.
Una de les grans pugnes que ja es plantegen de forma cruenta als nous mapes sociopolítics és entre els conceptes globalització i proteccionisme. I una primera víctima col·lateral no hauria de ser l’anhel per la preservació de la identitat dels pobles. No val fer trampa i associar populisme o proteccionisme amb una definició simplista de nacionalisme entès com a concepte excloent i insolidari, perquè justament el populisme és dibuixar solucions simples a problemes complexos, i això és exactament el que estan fent molts polítics i analistes espanyols en analitzar la realitat catalana.
En uns temps en els quals moltes coses es mouen sota els nostres peus, calen lideratges responsables. Mentre els vells estats nació segueixen mirant-se el melic, van passant al món fets transcendents, com les crisis dels refugiats, l’empobriment massiu de les classes mitjanes occidentals i les pobreses de nova generació. I els governants tenim l’obligació de proposar solucions i aplicarles. D’això en sabem força els polítics que exercim en l’àmbit local, la primera finestreta on els ciutadans aboquen les seves demandes, neguits i descontentaments.
Actuar localment enfront de fenòmens globals és un repte complicat, però també representa una oportunitat de lluitar per transformar el món des de l’entorn més immediat. Gestionar bé i ser imaginatius a l’hora d’enfilar les noves formes de governança locals té una gran importància estratègica, com bé posen en relleu els debats i els conflictes que giren entorn de nous agents de la nova economia (Airbnb, Uber...), i que s’estan dirimint als nostres municipis.
I és evident que també des de l’àmbit local podrem garantir i donar resposta a les demandes ciutadanes en la mesura que puguem disposar d’un estat propi. Perquè Catalunya no solament no en disposa de cap, sinó que en depèn d’un que li va en contra, tant com a país, negant-nos el dret a decidir sobre el nostre futur, com per fer gala d’una ineficiència que dinamita de forma sistemàtica les eines de gestió que des d’aquí s’articulen tant a nivell local com autonòmic (LARSAL, lleis de pobresa energètica...).
Catalunya, com a poble, ve de molt lluny. Fa 300 anys va patir un atzucac històric del qual s’ha derivat un país sotmès i depenent. Ara ens trobem davant d’una oportunitat única que s’ha de concretar en unes urnes que permetin als catalans determinar què volen ser com a col·lectivitat nacional. És indispensable, doncs, crear un precedent democràtic.
És tanta la importància dels temps que venen, que tenim la obligació de fer-ho bé i –sobretot– de no defallir, passi el que passi. Els sobiranistes catalans no podem ser comptats en les files del populisme perquè els nostres anhels de llibertat ho són també de progrés i d’emancipació com a poble. I que ningú no dubti, en aquests temps d’inestabilitat i de valors líquids, que la identitat és per als catalans, com a poble, un ancoratge imprescindible que ens ha de permetre afrontar aquest canvi de rasant històric amb un ple domini de les nostres capacitats, que són moltes, i que ens han de garantir figurar en el futur mapa de les nacions lliures d’una Europa a la qual volem pertànyer plenament perquè forma part de la nostra identitat.