La mentida de Flynn
MICHAEL T. Flynn va dimitir dilluns a última hora com a conseller de Seguretat Nacional dels Estats Units. Aquesta és probablement la pitjor crisi de l’Administració Trump en el seu més que agitat primer mes de vida. La presidència del magnat immobiliari està, a més, immersa en una batalla legal que, de moment, ha congelat el seu decret per impedir l’entrada als EUA dels ciutadans de set països de majoria musulmana. Però la caiguda de Flynn constitueix un cop fort. El seu era un dels principals càrrecs de confiança del president: un càrrec que coordina tasques de defensa, afers exteriors, política econòmica internacional i intel·ligència, i en el qual va tenir antecessors de la talla de Henry Kissinger o Zbigniew Brzezinski.
Per què ha caigut Flynn? Per mentir. En converses que va mantenir amb l’ambaixador rus a Washington, abans que Trump accedís a la Casa Blanca, Flynn va abordar la possible reducció de sancions a Rússia. I, el que és pitjor, quan el vicepresident Mike Pence li va preguntar sobre el contingut d’aquestes converses, Flynn va negar que s’haguessin centrat en el que realment es van centrar. A més d’induir Pence a fer declaracions errònies en diverses entrevistes televisives, aquesta mentida, descoberta per les agències d’informació nord-americanes, ha revelat Flynn com a algú inadequat per al càrrec. És senzillament incomprensible, i sens dubte injustificable, que una persona del cercle més estret del president traeixi la seva confiança i la de la cúpula nord-americana. També ho és que estengui aquesta capa de dubte fins a la seva pròpia nota de dimissió, en què, en comptes d’admetre la seva falsedat, deia que havia reportat la seva trobada amb l’ambaixador rus mitjançant “informació incompleta”. Per això, la frase següent de la seva nota –“he presentat les meves sinceres excuses al vicepresident i al president”– sonava tan increïble com la precedent.
El cas Flynn podria acabar aquí si fos una raresa o no tingués precedents. Però, malauradament, l’ombra de la mentida es projecta sobre l’Administració Trump. El president mateix l’ha estesa, ja fos a l’hora de parlar de les seves suposades conquistes femenines o bé del nombre d’assistents a la cerimònia d’investidura. I alguns dels seus principals ajudants l’han secundat aportant, a falta de veritats, el que han definit com a “dades alternatives”. Tot això és insostenible. La veritat no és una cosa que es pugui alienar ni amb què es pugui comerciar. És una cosa que pertany a tots. Els qui la menyspreïn perdran, tard o d’hora, la confiança dels electors.