Proposició de llei i dos ous durs
La gestora de Ferraz beneeix que entre el PSOE i el PSC torni a haver-hi bon rotllo
En un gir imprevist dels esdeveniments, el PSOE i el PSC han decidit presentar al Congrés una sèrie d’iniciatives per potenciar l’ús de les anomenades llengües cooficials. Ho fan per demostrar que entre tots dos torna a haver-hi bon rotllo i que van de bracet, almenys al Parlament. La proposició de llei és sobre la pluralitat lingüística en matèria d’ensenyament i cultura, i perquè l’Institut Cervantes hi doni un nou impuls, tal com va anunciar dies enrere Juan Ramón Bonet, el nou director. De totes les propostes la que més ha impactat als mitjans de comunicació és la de tenir el DNI, el passaport i el carnet de conduir bilingües, si el ciutadà ho desitja, i poder-ho fer “en qualsevol comunitat autònoma d’Espanya”.
A veure. He tret de la cartera els carnets d’identitat i de conduir i, tal com creia, els tinc en català i en castellà, i no ho vaig demanar. Simplement, algun any devia irrompre una nova norma que així ho decidia. El passaport no ho sé, perquè no el porto al damunt i anar ara fins a casa a buscar-lo em fa una mica de mandra. Pel que entenc, el que ara canvia és que si, posem per cas, jo visqués a Argamasilla de Calatrava, podria anar a l’oficina de tramitació que em correspongués i demanar que me’l fessin en castellà i català. O bé, vivint com visc a Barcelona, decidir que ja no el vull en castellà i català sinó en castellà i gallec. O en castellà i basc. El mateix amb el carnet de conduir i el passaport. 1: “El dret a l’expedició del DNI bilingüe es pot exercir a qualsevol de les oficines de tramitació del DNI”. 2: “El dret a l’expedició bilingüe del passaport es podrà exercir a qualsevol de les oficines de tramitació”. 3: “Tots els espanyols tenen dret que totes les autoritzacions administratives per conduir vehicles de motor i ciclomotors s’expedeixin en castellà i en la llengua espanyola cooficial que triïn”.
¿Quantes persones faran ús d’aquesta nova possibilitat? Un tant per cent mínim, perquè la gent treballa –o busca feina– i no té gaires ganes d’anar a les oficines de tramitació a fer cua. ¿Millor això que no res? Evidentment, i als partits impulsors els haurà servit per posar-se la medalla:
–Fixeu-vos si lluitem per la plurinacionalitat d’Espanya!
Això, és clar, si aconsegueixen que la iniciativa sigui aprovada, perquè el 2013 els socialistes en van presentar una de semblant i la majoria absoluta del PP se la va carregar. Diu el periodista Juan Carlos Merino que ara les majories són unes altres. Ja ho veurem. La resposta de la ciutadania no costa gaire de preveure. Els unionistes infatigables diran que quina pèrdua de temps. Els sobiranistes tenaços diran que ara les institucions espanyoles es posen les piles i que, pel que queda per marxar d’Espanya, potser ja no val la pena. Mentrestant, a diferència del que passa al Parlament català, al Congrés, el mateix que ha d’aprovar aquesta proposta de llei, que no se t’acudeixi fer la teva intervenció en cap altra llengua que no sigui la fetén.