Rússia ha tornat
Una de les deduccions que es desprenen dels Papers Federalistes que van inspirar la Constitució dels Estats Units és que un dels ideals americans era que qualsevol estranger amb una idea brillant pogués tenir l’oportunitat d’acumular una fortuna. El país que va guanyar les grans batalles ideològiques, militars, econòmiques i culturals del segle passat emet ara senyals contradictoris.
Però que ningú no pretengui fer obituaris prematurs sobre la primera potència del món que sobresurt en els camps de la innovació, el saber i la vitalitat econòmica. La impetuosa campanya tuitaire de Donald Trump ha prosseguit fins al dia d’avui causant desconcert al món, però, sobretot, en el seu entorn més pròxim. El tret matutí de missatges curts presidencials està alarmant la gran maquinària funcionarial i burocràtica de Washington i les ments més lúcides de l’establishment acadèmic.
Trump ha rectificat la retòrica amb Pequín i ha admès que només hi ha una Xina. Ha enviat missatges més ambigus a Benjamin Netanyahu sobre els assentaments israelians als territoris ocupats i el seu menyspreu envers els mexicans l’haurà de revisar per raons humanitàries i també per conveniències econòmiques. La visita del primer ministre Justin Trudeau a Washington no ha estat una trobada marcada per les velles aliances amb el Canadà, sinó un torcebraç civilitzat entre dos líders veïns que tenen una visió contraposada sobre el tracte als estrangers. Trudeau obre les portes i Trump aixeca murs.
Són alguns dels seus propis col·laboradors els que li han fet veure que un país d’aquelles enormes dimensions no es pot governar com el que dirigeix una empresa. Els estudis demoscòpics de les eleccions indiquen que els que van votar Trump tenen una mitjana d’edat de 57 anys, gairebé nou de cada deu són blancs i la majoria no tenen educació universitària. No ha guanyat en cap de les ciutats de més de doscents mil habitants. El quadre sociològic del país real mostra que la mitjana d’edat és de 38 anys, la joventut cursa estudis superiors en grans proporcions i una tercera part de nord-americans no són blancs en el sentit supremacista fet servir durant la campanya.
Però potser l’error de càlcul que ha comès la incipient presidència és haver donat a entendre que Vladímir Putin era un bon amic i Rússia es podria convertir en un aliat fiable. Més de vuitanta anys de rivalitat política i estratègica amb el Kremlin no s’esborren amb quatre tuits. Hi ha proves dels serveis d’intel·ligència nord-americans que Rússia va intervenir amb pirates informàtics en la campanya de Hillary Clinton. França, Alemanya i Holanda es troben en estat d’alerta per por de la pirateria informàtica russa a favor del candidat que més li convingui a Putin. El líder rus és un personatge que valora la informació subministrada pels serveis de intel·ligència. Trump no en fa massa cas i fins ara ha tirat pel dret.
Però Putin, vell espia a l’RDA en els temps de la guerra freda, sap la importància del que es mou en els secrets. D’ençà d’aquest escàndol denunciat per la mateixa CIA, el president rus ha purgat diversos agents de seguretat acusats de traïció, segurament a la recerca d’un possible talp cibernètic. Un alt funcionari del Kremlin relacionat amb aquest escàndol va ser trobat mort, oficialment per un atac de cor.
Rússia ha viscut envoltada durant segles en les misterioses desaparicions de personatges emblemàtics. Els historiadors encara discuteixen sobre l’ús del verí en la mort d’Ivan el Terrible el 1584, en la de Rasputin el 1916 o en la de Maksim Gorki el 1936. Stalin no solia recórrer al verí, sinó que simplement liquidava qui li semblava. L’ordre de matar Trotski va trigar tres anys a executar-se amb el piolet de Ramon Mercader a Mèxic.
El tema més seriós del seu primer mes de mandat és possiblement el canvi de codis diplomàtics amb Moscou. El seu conseller de Seguretat Nacional, Michael Flynn, un tinent general retirat, no ha durat ni un mes en el càrrec. Va ser destituït dilluns a la nit per haver parlat amb l’ambaixador rus a Washington, a qui hauria promès que es reduirien les sancions a Rússia imposades després de l’annexió de Crimea. La conversa es va produir mentre Barack Obama era a la Casa Blanca. Flynn és la primera baixa de l’equip del flamant president. Ha caigut per la banalitat tuitaire de Trump en
Putin pensa com un escaquista des del Kremlin, mentre que Trump juga al pòquer amb tuits precipitats
les seves relacions i connivències amb el Kremlin.
Putin ha sabut moure els fils en un món convuls i canviant. Pensa com un jugador d’escacs, mentre que Trump juga al pòquer amb els seus tuits. Continua la tradició dels autòcrates i modernitzadors Pere el Gran i Caterina la Gran, que van situar el país en el centre de les decisions polítiques internacionals fins avui. Putin ha recuperat el protagonisme internacional i ha causat la primera víctima al desconcertant Washington de Trump.