Suport a la víctima i reparació del dany

Un dels punts que defensaran amb més insistència alguns dels ponents a la subcomissió del pacte d’Estat, precisament perquè és un dels aspectes que menys s’ha desenvolupat, és el de l’assistència a la víctima i la reparació del dany. Entre altres qüestions, perquè les retallades econòmiques han estat més que notables, sobretot als ajuntaments. Una dona que denuncia una situació de maltractament s’ha de sentir segura i protegida, perquè si no no farà el pas. I aquesta protecció implica tant suport residencial com econòmic, laboral i psicològic. Viure una situació de maltractament deixa seqüeles físiques i psíquiques importants, que cal curar. La solució? Més recursos per atendre-les a elles i als seus fills, els grans oblidats durant molt de temps d’aquesta violència.

A més, tal com assenyalen alguns ponents, es posarà damunt la taula la necessitat de donar suport a les víctimes que no ho denunciïn. El sistema estableix que la dona que ho denunciï serà protegida i ajudada, però aquestes són una minoria. N’hi ha moltes que no s’atreveixen a denunciar la seva parella, en part per la concepció tradicional que al marit o nòvio no se’l pot denunciar, que és un fracàs vital difícil d’assumir. Alguns experts proposen d’assistir aquestes víctimes encara que no ho denunciïn, que puguin recomençar la seva vida, desenvolupar els seus projectes, recuperar la confiança en elles mateixes, encara que no hagin denunciat el seu company. I justifiquen les seves paraules en el fet que més del 60% de les dones assassinades per violència de gènere no havien presentat denúncia.

Un altre dels punts que s’han de solucionar és el tema de la pensió als orfes de mares que no estaven treballant ni rebien una prestació d’atur, per la qual cosa no tenen cap pensió (a això s’hi afegeix que el pare de vegades és a la presó per assassinat de la mare). Aquest tema s’ha denunciat moltes vegades, però tot i això l’Executiu no l’ha resolt, per bé que reconeix que és injust.