Setge rotund a tots els comentaris masclistes

A la subcomissió per arribar a un pacte d’Estat hi haurà força periodistes com a ponents, i la majoria se centraran en la necessitat de millorar la qualitat de la informació i la manera d’enfocar el tema. Al cap i a la fi, els mitjans han estat i són un dels millors instruments per aconseguir sensibilitzar l’opinió pública sobre aquest flagell. S’insistirà en la necessitat que els periodistes estiguin informats en aquesta matèria i que s’apliquin qüestions bàsiques dels codis deontològics professionals, com la veracitat, el respecte a la dignitat i intimitat de les víctimes i, sobretot, la no-justificació del delicte ni del delinqüent. Però no només en la informació que fa referència a la violència de gènere, sinó també a la necessitat que es qüestioni els comportaments masclistes, origen indiscutible d’aquest tipus de violència. En tots els àmbits de la informació.

És fonamental la imatge que els mitjans donen de la dona, tant des del punt de vista visual com del llenguatge. “Els mitjans de comunicació tenen una gran la responsabilitat en la imatge publica de les dones que es crea a través del llenguatge que utilitzen. Aquest llenguatge les pot amagar, discriminar i fins i tot denigrar. Contràriament, un tractament igualitari en el discurs mediàtic pot contribuir no només a visibilitzar-les, sinó a accelerar l’avenç cap a la igualtat en molts altres àmbits.

És, doncs, necessari que el llenguatge periodístic es faci ressò dels procediments lingüístics encaminats a evitar la discriminació per raó de sexe, perquè així s’afavoreix que se’n prengui consciència i es contribueix a animar sensibilitats en pro d’una societat mes igualitària”, assenyala Susana Guerrero, professora de Llengua a la Universitat de Màlaga.