Els fills de Newman
Clea, filla de l’actor i responsable dels seus campaments per a nens malalts, promociona el film benèfic ‘Lo que de verdad importa’
CClea Newman rebutja els “alarmants” plans de Trump contra la reforma sanitària d’Obama
lea Newman, filla petita de l’actor Paul Newman, no considera gaire atrevit aventurar què és més important per a la curació d’un nen greument malalt, si la ciència mèdica o l’esperança i les ganes de la mateixa criatura de tirar endavant: “Sabem tan poca cosa de com el cervell humà actua sobre la resta d’un mateix...”, diu.
Però, després de 29 anys d’experiència als campaments que el seu pare va fundar per a aquests nois i que ara ella dirigeix, la seva convicció és que tots dos factors són imprescindibles. Per això no té cap problema per admetre que la pel·lícula Lo que de verdad importa, la recaptació íntegra de la qual es destinarà als 28 camps de la xarxa Serious Fun Children, es basi més en la màgia i menys en la medicina a l’hora d’abordar la tragèdia d’una nena amb càncer.
Clea Newman és a Madrid per promocionar el film mà a mà amb el seu director, Paco Arango, al seu torn president de la Fundación Aladina, germana en sentit i objectius de la que va crear el 1988 l’actor nord-americà.
La pel·lícula d’Arango, mexicà amb arrels asturianes, té com a actors principals Oliver JacksonCohen (Dràcula de l’NBC, Mr. Selfridge), Camilla Luddington (Anatomía de Grey), Jonathan Pryce (Joc de trons, Pirates del Carib) i Jorge García (Hurley a Lost). Es tracta d’una comèdia familiar amb tocs de fantasia, sense gran complicació i al voltant d’un drama que es fa perfectament digerible. La finalitat és transmetre una certa fe basada en el sobrenatural –encara que l’instrument sigui un home descregut–, afegit a un optimisme infantil que arrossega els adults.
Una idea que la més jove dels sis germans Newman, amb milers de fills de Serious Fun a càrrec seu, subratlla quan explica el poder pal·liatiu –qui sap si en certa manera curatiu– dels campaments fundats pel seu progenitor. “Quan portes una criatura malalta fora de l’hospital i li dones l’oportunitat de tornar a ser un nen, de passar-s’ho bé i de fer el que fan els nens... això els ajuda, segur”, explica. Cosa que influeix ràpidament, afegeix, en les relacions amb els pares i germans. Perquè llavors la família deixa de focalitzar l’atenció en la malaltia pròpiament dita, i en els problemes de la rutina hospitalària, per intentar aprofitar el temps en comú amb la vista posada –en el seu cas i fins on els condicionants físics ho permetin– en les possibilitats de recuperació del nen. Els organitzadors dels camps fan sessions específiques amb les famílies i els reserven espai a les instal·lacions.
Paul Newman, mort el 2008, hi tenia traça, amb la canalla, perquè ell mateix tenia un punt infantil i li encantava divertir-se amb ells. “Es disfressava del que fos, feia teatre i es posava roba de dona... No hi havia res que no fos capaç de fer davant d’ells”, comenta Clea Newman.
Quan l’intèrpret va plantejar la idea dels campaments, molts van preguntar què en sabia una estrella de cinema de cinema de com es cuida uns nens amb càncer. “I ell –recorda la filla– contestava: ‘No soc gaire llest, però sí prou per saber que em puc envoltar de gent que en sap més que jo i m’ajudarà a aconseguir el que vull”. L’actor, a més, era molt caparrut: “Com un gos amb un os” –diu– “quan una idea se li ficava al cap”. Aquest va ser el cas de la fundació Serious Fun Children.
Malgrat que en principi no tenia intenció de parlar de política, i tot i que la seva mare (l’actriu Joanne Woodward) sempre li aconsellava que si no tenia una cosa bona per dir valia més que no digués res, Clea Newman no es resisteix a donar la seva opinió sobre els plans de Donald Trump contra la reforma sanitària de Barack Obama. “És tan alarmant per a tants milions de persones que poden perdre l’atenció mèdica... Espero que s’ho pensin llargament abans de fer aquest canvi”.
Paco Arango hi coincideix, tot i que recorda que el debat sobre salut ve de lluny als EUA. I en al·lusió a aquest però també a la resta de controvertits anuncis del nou president, afegeix: “Sempre penso que un dia em despertaré i tot això no estarà passant”.