Kaurismäki defensa amb humor els refugiats al seu film a la Berlinale
Kosslick i Luna es fotografien amb les restes del mur de Berlín com a retret a Trump
A la Berlinale es ve a veure pel·lícules, però de vegades els missatges surten de la pantalla i ho acaben impregnant tot. Ahir la projecció, molt aplaudida, del film del director finlandès Aki Kaurismäki, sobre les vides creuades d’un refugiat sirià i un finlandès corrent, es va convertir en una denúncia de la fredor burocràtica d’Europa i en una lloança als ciutadans que s’arrisquen i donen un cop de mà.
En una línia similar –però enfocada al president dels Estats Units, Donald Trump–, el director del certamen, Dieter Kosslick, va fer una reivindicació antimurs amb l’actor i director mexicà Diego Luna, jurat dels Óssos. En suport als professionals del cinema de Mèxic, Kosslick i Luna es van fotografiar amb ells al costat d’un tros de mur de Berlín que queda dret, prop de Potsdamer Platz, el barri de la Berlinale.
La pel·lícula Toivon tuolla puolen (L’altre costat de l’esperança), narrada amb l’habitual economia de diàlegs de Kaurismäki i amb els seus secs tocs d’humor nòrdic, triga 40 minuts a posar en contacte els dos protagonistes a Hèlsinki. Són el sol·licitant d’asil sirià Khaled, interpretat per l’actor sirià Xerwan Haji, i l’exviatjant de camises Wikström, ara gestor d’un restaurant atrotinat, encarnat per Sakari Kuosmanen. La peripècia de cadascun va fluint fins que es troben, en Khaled comença a treballar al local i la trama continua.
“Voldria ser un gran manipulador per canviar el món, però soc massa gandul, m’acontento de provar de canviar Europa”, va dir el cineasta, que va criticar el tancament de fronteres escalonat al continent. El 2015 Finlàndia, amb 5,4 milions d’habitants, va rebre 32.000 sol·licitants d’asil, la majoria iraquians, afganesos i somalis, i el 2016 va endurir les regles d’acollida, com altres països europeus. “La gent va témer que tots aquells iraquians ens venien a atacar, com Rússia anys enrere; que ens robarien el cotxe o ens el ratllarien”, va ironitzar Kaurismäki a la roda de premsa, amb dos actors principals.
I va elogiar la cancellera alemanya, Angela Merkel: “Ella, almenys, s’ha interessat pel problema dels refugiats”. En una pregunta sobre la “islamització d’Europa” (sic), va replicar amb humor, fingint que no ho entenia: “Islandització d’Europa?”. I va admetre que els islandesos van arribar molt lluny en l’última Eurocopa de futbol, però que no per això “Islàndia conquerirà Europa”. Després es va posar seriós i va dir: “No veig cap islamització d’Europa; només un canvi cultural normal que, per cert, necessitem”.
La Berlinale sempre ha tingut fama de festival polític –l’any passat el film guanyador va ser Fuocoammare, sobre migrants–, i ahir es va aplicar a confirmar-ho. Kosslick i Luna es van queixar dels murs, acompanyats per membres del jurat. “En un temps tumultuós de barreres i desplaçaments globals de persones vulnerables, ens reunim en una ciutat que ha lluitat per superar la divisió”, diu al començament del seu comunicat conjunt. L’alemany Kosslick va dir sobre els murs: “Volem explicar als nostres amics mexicans com es tomben, perquè no només s’aixequen; els més ximples són els que els construeixen, i nosaltres som els més llestos, els que els tornem a fer caure”. (El mur que dividia Berlín per la guerra freda va caure el 9 de novembre del 1989.)
Però la Berlinale tampoc no ha descuidat mai la seva quota de fama, ahir copada per l’actriu francesa Catherine Deneuve –una glòria amb 50 anys de carrera cinematogràfica–, que hi va anar a presentar Sage femme (Llevadora), fora de concurs en la secció oficial. En aquesta pel·lícula de Martin Provost, Deneuve és l’antiga amant del pare suïcida de la llevadora que interpreta Catherine Frot. “És un paper bonic; m’encanten aquest tipus de papers, tot i que això no significa que sigui exactament com aquella dona”, va dir Deneuve, que es va comportar com una diva, però sense exagerar.
La dosi de fama va arribar ahir amb l’actriu francesa Catherine Deneuve, que va presentar ‘Sage femme’