Jonas Kaufmann serà Andrea Chénier a la pròxima temporada del Liceu
El tenor protagonitzarà amb Sondra Radvanovsky una producció del Covent Garden
Jonas Kaufmann serà l’estrella indiscutible de la pròxima temporada del Liceu. El galàctic tenor alemany, figura imprescindible en els grans teatres del circuit internacional –un lloc que s’ha guanyat a pols i al qual només hi arriben uns pocs–, protagonitzarà amb la soprano Sondra Radvanovsky el drama històric Andrea Chénier, això és, l’òpera que Umberto Giordano va compondre a la darreria del segle XIX. El muntatge serà el mateix que va fer l’escocès David McVicar per a la producció que va estrenar el Covent Garden el gener del 2015.
El Gran Teatre, que ni confirma ni desmenteix aquesta informació, sembla que no s’ha conformat a llogar aquesta coproducció de la Royal Opera House (amb l’Òpera de San Francisco i el Centre Nacional d’Arts Escèniques de Pequín). El coliseu barceloní també ha confiant en el tenor que va garantir l’èxit total a Londres, un paper que el muniquès cantava per primera vegada en la seva carrera. A Londres, Jonas Kaufmann compartia protagonisme amb la soprano neerlandesa Eva-Maria Westbroek com a Maddalena, un paper que a Barcelona, segons ha pogut saber aquest diari, interpretarà Sondra Radvanovsky, la que és la gran dama del Liceu des del seu indiscutible Norma. Es pot deduir que el Gran Teatre torna a jugar plenament a la lliga de les grans places d’òpera?
No ha passat tant des que Kaufmann va fer el seu debut al teatre de la Rambla, amb un recital de lied –aquell inoblidable Winterreise de Schubert–, però la cita d’aquesta pròxima temporada significarà la seva primera òpera escenificada a Barcelona. Quant costa la seva estel·lar veu per vetllada operística? Cal suposar, en qualsevol cas, que no més que la de Juan Diego Flórez en el seu recent Lucia di Lammermoor, perquè se sap que els teatres d’òpera s’han posat d’acord des de fa temps per no superar certs límits en els caixets. Per tant, és més la voluntat del divo que només es prodiga als grans coliseus.
Andrea Chénier, l’òpera més coneguda de Giordano –contemporani de Puccini– que recrea la vida del periodista i poeta preromàntic francès André Chénier, un dels últims dissidents que Robespierre va fer guillotinar durant el regne del terror el 1794, li va servir a Kaufmann per ficar-se definitivament a la butxaca la crítica londinenca.
Quan la va estrenar, a finals de gener del 2015, feia molt poc de l’atemptat contra la revista Charlie Hebdo .I The Guardian assenyalava: “Escoltar això ara, després dels atemptats de París, ens recorda una vegada més la seva rellevància”. La posada en escena clàssica de McVicar té la virtut de cenyir-se al guió històric en un títol que, d’altra banda, denuncia la repressió que desencadena el pensament individual. Als entreactes a la Royal Opera House, una bandera tricolor tacada de sang servia de teló. I es llegien les paraules de Robespierre: “Fins i tot Plantó va desterrar poetes a la seva República”.
Les passions que aixeca Kaufmann com el poeta i periodista Chénier no són del tot atribuïbles al fervor ideològic. De fet, en aquesta òpera donava més joc la seva ardent relació amb Maddalena di Coigny. Més encara quan en el moment de la seva estrena era fresc en la memòria el seu debut cinematogràfic amb John Malkovich i Fanny Ardant a The Casanova variations.
L’última vegada que el Liceu va programar aquesta òpera de Giordano va ser la temporada 20072008, amb José Cura, Carlos Álvarez i Deborah Voigt en els papers protagonistes. La crisi econòmica amb prou feines havia despuntat als Estats Units. Una dècada després, el fitxatge de Kaufmann i Radvanovsky és un símptoma d’il·lusió i bons auguris pel que fa al sanejament de les arques del Liceu. Vinga!
El cantant mateix va estrenar a Londres l’elegant muntatge de l’òpera de Giordano que firma David McVicar