Nens de la guerra
El documental ‘La distància dels noms’ investiga les primeres colònies d’acollida
Durant la guerra civil espanyola uns 400 nens, víctimes del conflicte, van ser acollits en unes singulars colònies d’acollida. La distància dels noms, dirigit per Cordelia Alegre i Clàudia Aragon, cerca aquells nens, que ara són avis, i els demana que expliquin la seva història.
Però tan important com l’objectiu en si del documental és el procés de recerca, les infinites trucades, les visites a les antigues colònies, etcètera. D’aquesta manera es localitzen deu persones que van viure en aquelles cases d’acollida i alguna cosa més: s’aprofundeix en la dimensió humana de la investigació en marxa.
La distància dels noms es va presentar a la Seminci de Valladolid i aquesta nit es projecta al cinema Texas de Barcelona (22 h) com a part del projecte Casa Nostra, Casa Vostra, associació a la qual aniran a parar els beneficis de la projecció. (L’entrada costa tres euros).
Tot va començar amb el llibre El xalet de Puigcerdà, de Jordi Finestres, que investiga el tema. El 1937 el britànic John Langdon-Davies va posar en marxa un projecte solidari que faria escola: apadrinar un nen o nena víctima del
conflicte espanyol. Noms famosos com Frank Sinatra, Ingrid Bergman, Peter Ustinov i Eleanor Roossevelt es van implicar en la iniciativa.
La distància dels noms, que sorgeix del màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra, és en bona mesura un documental sobre el documental. Una reflexió en marxa sobre el gènere que fa de la recerca la seva raó de ser, tant o més que el seu objectiu.