Intel·ligència serena
Les vitrines de Sílvia Domínguez (Montgat, 1987) estan plenes de trofeus molt valuosos. Tres Eurolligues consecutives amb tres equips diferents (Perfumerías Avenida, Ros Casares i Ekaterinburg), un or europeu, una plata mundial i una altra d’olímpica amb la selecció són alguns dels èxits més importants d’una jugadora de personalitat elèctrica, amb molta classe. Però, curiosament, li faltava la Copa espanyola. “Ni recordo les vegades que l’he perdut”, va reconèixer ella mateixa després de la seva actuació magistral a la final disputada a Fontajau. Quantes n’havia disputat sense la recompensa del triomf? Nou, amb moltes històries pel mig, l’última protagonitzada per la seva ara companya, Adaora Elonu, que va ser la figura del Conquero –ja desaparegut– un any abans.
Potser per tot plegat la base de l’equip de Salamanca pressentia que el duel amb l’Spar Citylift Girona podia ser històric per a ella, malgrat que ningú no esperava el que després es va veure a la pista. “Si creus en alguna cosa, el fet de creure-hi et dona el 200% per aconseguir-la, i en el tercer quart vaig dir a les meves companyes que guanyaríem o guanyaríem”, va explicar la catalana amb un somriure a la cara. L’afirmació era una demostració del caràcter de la líder del Perfumerías, que veia com el títol s’escapava amb el 30-45 en el minut 21.
El que va passar a continuació va ser sorprenent, un espectacle. És veritat que el conjunt de Salamanca va utilitzar el seu poder físic com a trampolí de la remuntada i que els àrbitres, De Lucas i Oliveras, van permetre llavors que la final de la Copa de la Reina es disputés amb uns paràmetres que no beneficiaven el conjunt català, més feble en l’aspecte físic. En aquell moment Domínguez transitava pel partit sense pena ni glòria, com les seves companyes. Havia anotat 8 punts, però el duel s’acostava molt al somni del Girona, que buscava el seu primer títol. “Quin recital”, va exclamar a Twitter Marta Xargay, la seva companya de la selecció. “Un tercer quart de luxe”, va afegir a la mateixa xarxa Lucila Pascua. En efecte, des d’aleshores fins al final Domínguez va aconseguir 19 punts i va acabar amb 27 (6/9 cistelles i 2/3 triples), més 7 rebots, 5 assistències, 3 pilotes recuperades i 10 faltes rebudes, una dada que reflecteix que ningú no va poder amb ella, malgrat que seria injust dir que Jordana o Rosó Buch van estar malament. No va ser això. L’única
La catalana Sílvia Domínguez va decidir la final de la Copa amb una actuació espectacular MVP CATALANA Des del 2010, amb Laia Palau, cap espanyola no havia estat la jugadora més valuosa de la Copa
explicació és que, dirigint-se a la seva designació com a MVP de la final, Domínguez va estar magistral, per l’estadística amb què va acabar la Copa i el que va aportar pel que fa a intel·ligència, mentalitat i decisió.
“Viure lluny del teu ambient et fa millorar com a persona”, reconeix després de les tres temporades a la Lliga russa. El 2015 va tancar aquell apartat i va tornar a Salamanca, on havia viscut una etapa personal d’èxits entre el 2006 i el 2011. “Coneixia el lloc i la gent; va ser una decisió molt senzilla que em va ajudar a retrobar-me a mi mateixa i a millorar la meva aportació a l’equip. Al Perfumerías soc feliç”. Els títols amb el conjunt castellà han reafirmat l’encert de la seva decisió. La seva elecció com a MVP de la final de la Copa de la Reina trenca una ratxa de sis temporades seguides amb designacions per a jugadores estrangeres. L’anterior precedent espanyol va ser per a una altra catalana, Laia Palau, el 2010.
“M’agrada assumir la responsabilitat, sempre ho he fet, en tota la meva carrera. La grapa i la lluita són dos factors que no han de faltar mai en un equip”, diu Sílvia Domínguez, que encara recorda amb emoció la plata olímpica de Rio de Janeiro, “un segon lloc històric que pocs esperaven. Però les dones som molt competitives, i és injust que sovint es parli molt més dels tornejos masculins”.
La catalana encara no tanca les portes de la WNBA. El 2012 va firmar un contracte amb Seattle Storm, però la negociació es va complicar després i el club americà va prescindir de la jugadora. “Va ser un desengany, però encara no ho descarto. Ja ho veurem”, conclou.