L’energia segons Trump
El 20 de gener, el 45è president dels Estats Units assumia el càrrec amb un discurs en què prometia “revelar els misteris de l’espai, alliberar la Terra de les misèries de la malaltia i aprofitar les energies, indústries i tecnologies del demà”. Llàstima que després d’aquestes grandiloqüents paraules, una de les seves primeres decisions fos la de donar a conèixer un pla energètic (An America First Energy Plan) que reafirma les promeses de la campanya electoral de derogar les regulacions federals en matèria de canvi climàtic. No havien ni transcorregut uns minuts des que Trump havia jurat el càrrec i la Casa Blanca divulgava un concís document (https://www.white-house.gov/ america-first-energy) en el qual s’afirma que “durant massa temps la indústria de l’energia dels Estats Units s’ha vist obstaculitzada per regulacions oneroses” i que el president Trump “es compromet a eliminar polítiques perjudicials i innecessàries, com el pla d’Acció Climàtica” impulsat per Obama.
Com es presumia, el pla energètic de Trump posa un èmfasi especial en els combustibles fòssils, aposta per un desenvolupament més gran dels recursos autòctons, com el petroli i el gas de lutita, i afirma així mateix que la nova administració està “compromesa amb les tecnologies per a un ús net del carbó” i amb la revitalització de la indústria d’aquest hidrocarbur. Però el que ningú no esperava és que el pla
No es pot esperar res de bo d’aquells polítics que menyspreen el coneixement científic
ni tan sols esmentés l’energia nuclear ni les fonts d’energia renovables. Certament és xocant, particularment perquè Trump ha promès crear llocs de treball i en aquesta línia ignorar les renovables –un dels sectors que experimenta un creixement més ràpid als EUA– significa transferir el seu potencial a altres països.
I això no és tot: el document comentat també omet referències a l’amenaça del canvi climàtic, el que sembla un intent descarat de negar-lo.
L’única esperança que s’hi entreveu és que alguns alts càrrecs de la nova administració estan evitant contradir obertament els arguments científics sobre l’escalfament global. Així, fa poques setmanes, l’expresident d’ExxonMobil i avui secretari d’Estat, Rex Tillerson, afirmava que el canvi climàtic és real i que combatre’l passa per un impost sobre el carboni. Així mateix, sota la pressió d’un grup de senadors demòcrates, tant l’actual secretari d’Energia, Rick Perry, com el nou director de l’Agència de Protecció Mediambiental, Scott Pruitt, han admès de manera puntual la realitat de l’escalfament, encara que, aparentment, cap d’ells no semblava excessivament motivat per buscar una solució.
Molts confiaven que quan entrés a la Casa Blanca, el realisme imposat per l’acció de govern deixaria en promeses electoralistes la verborrea populista de Trump, però les primeres decisions presidencials confirmen que no pot esperar-se res de bo d’aquells polítics que menyspreen el coneixement científic i es recolzen en “veritats alternatives” i en la manipulació dels sentiments dels ciutadans.