Guindos culpa l’exgovernador Ordóñez de la crisi de Bankia
El ministre assegura que va ser un error crear el banc i treure’l a borsa Dona suport a fer un balanç de la gestió de la crisi financera
Luis de Guindos, ministre d’Economia i Competitivitat, va culpar ahir el govern socialista i el Banc d’Espanya de l’alt cost del rescat bancari, xifrat fa uns dies de forma provisional pel Tribunal de Comptes en 60.000 milions d’euros. En la seva compareixença a la comissió d’Economia del Senat, Guindos es va mostrar totalment favorable a depurar responsabilitats sobre com es van fer les coses amb Bankia i la resta d’entitats i que es creï una comissió d’investigació per analitzar l’origen de la crisi financera, la bombolla immobiliària i el programa d’assistència financera.
Amb tot, va emfatitzar, “l’important és per què el 2009 i el 2010, quan no hi havia un lligam entre el risc bancari i el risc sobirà, no es va dur a terme la injecció de capital, el sanejament, la reestructuració i la modificació dels governs corporatius de les caixes i dels equips de gestió”.
El Banc d’Espanya va interve- nir la primera entitat –Caja Castilla La Mancha– el març del 2009 i a partir d’allà, després del relleu de Pedro Solbes per Elena Salgado al Ministeri d’Economia, es va crear el FROB i es va optar per les fusions amb ajuts públics i van arribar més intervencions –CajaSur i la CAM–, les sortides a borsa de Bankia i BMN i el rescat de totes dues, juntament amb els de Catalunya Caixa i Novagalicia, ja el 2012.
Per Guindos, si s’hagués actuat molt abans, quan la prima de risc estava en els 75 o 100 punts bàsics i Espanya podia per tant acudir als mercats a demanar els diners, “ens hauria sortit molt més barat, hauríem evitat un munt de disgustos, no hauríem tingut les preferents ni la sortida a borsa de Bankia ni la segona recessió d’Espanya, que va ser molt més intensa que la dels països del nostre entorn”. El ministre vol que la comissió d’investigació serveixi per conèixer els motius de la suposada inacció fins al 2012.
Preguntat per Bankia i la polèmica sortida a borsa el 2011, Guindos va recordar que ell no era ministre en aquell moment. Però la seva actitud és coneguda, com va recordar de seguida: “El maig del 2012, vaig dir que la constitució i sortida a borsa de Bankia va ser un error. I aquesta potser és la meva afirmació més encertada en els cinc anys que fa que sóc ministre”, va afegir. En canvi, no va voler pronunciar-se sobre la imputació del seu gran antagonista, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, l’exgovernador del Banc d’Espanya, ara encausat, i altres alts directius de la institució, ja cessats. Només va recordar el seu respecte per totes les decisions judicials.
Pel que fa a la institució, ara presidida per Luis María Linde, va dir que “el Banc d’Espanya té tot el meu respecte i tot el meu suport. No entraré en cap tipus de debat sobre això, he parlat amb el governador, que sap perfectament que té el meu suport”, va indicar. Precisament, després de la seva compareixença sobre les pensions al Congrés, també ahir, Linde va parlar per primera vegada després de les imputacions a Ordóñez i alguns dels seus més estrets col·laboradors. El governador es va limitar a remetre’s a la nota emesa dimarts pel supervisor sobre el cas Bankia i no va anar ni un mil·límetre més enllà a l’expressar la seva “plena confiança que es va actuar d’acord amb la normativa vigent i l’interès general”, a més de proclamar la seva confiança que l’Audiència Nacional “ho aclarirà”.
Luis de Guindos diu que el Banc d’Espanya té tot el seu respecte i suport
El ministre reitera que va ser un error crear Bankia i treure-la a borsa el 2011
Les declaracions de Linde van arribar unes hores després que la institució emetés el seu segon comunicat en dos dies, aquesta vegada per sortir al pas de la polèmica interna al banc arran del moviment de solidaritat que s’ha produït per les imputacions d’alguns dels seus directius més destacats. “El Banc d’Espanya vol desmentir que la direcció o la cúpula de la institució hagi promogut una recollida de firmes expressant suport i solidaritat amb els empleats que han renunciat als seus càrrecs i que seran cridats a declarar”, diu la nota. “En aquesta iniciativa d’alguns membres de la direcció general de supervisió, que mereix comprensió, no hi han participat de cap manera ni els òrgans rectors del banc ni l’alta administració”.